Carlos Osinaga, veu i guitarra de Lisabö. “No deixarem de fer el que ens ve de gust perquè estigui mal vist”

Després de cinc anys d’absència creativa, el grup basc Lisabö va tornar l’any passat amb un nou treball, Ezlekuak (els no-llocs). Un disc que parla sobre la incomunicació, l’aïllament i la sobrecomunicació, la capacitat de conèixer a gent de tot el món. El proper dissabte 18 d’octubre estaran presentant aquest àlbum a la Sala Apolo, i hem aprofitat per entrevistar-los i saber-ne alguna cosa més.

He llegit que Lisabö vol dir Lisboa en algun idioma europeu antic. Qüestió d’algun record?
Sí, pot ser, algunes imatges en blanc i negre… Però és com posar el nom a un fill. Un amic ens el va proposar i finalment és el que es va quedar, i tot i que té a veure amb algun idioma, no sabem quin és. Això sí, la dièresi sobre l’o és cosa nostra.

El so de Lisabö es podria definir com a experimental. Hi esteu d’acord?
Com definir-ho… no sé. Sovint es qualifica en respecte a un altre. Personalment no crec que fem res de l’altre món. Potser si ho compares amb certes coses sí que sembla menys convencional. Simplement fem el què ens ve de gust i el què ens agradaria escoltar.

El que sí és cert és que a l’hora de composar no heu tingut cap referent proper en el que fixar-vos…
Sí va haver-hi un moment que ens va influir molt, sobretot per la seva música i la seva filosofia, bandes de Boston o de Chicago. Són sons que s’han començat a anomenar post-hardcore, com Shellac, i són bandes que han sorgit i han desaparegut deixant un llegat.

Vosaltres heu optat per cantar en euskera. Això ha suposat un entrebanc?
Bé, crec que la persona que faci música amb l’objectiu de que se’l conegui va per mal camí. Nosaltres no deixarem de fer el que ens ve de gust perquè estigui mal vist des de fora. Molt millor que a la gent li agradi, però no adaptaràs el teu discurs a les expectatives. Si demà volem cantar en etíop ho farem, i si no li agrada a ningú, doncs què hi farem.

Per què feu servir dues bateries?
No és res premeditat. De fet, la qüestió de les dues bateries va sorgir d’un forma una mica casual. Resultava graciós i tècnicament li donava un color especial. És com si ja tinguessis una guitarra i decideixes posar-hi una altra, tot i que aquest exemple sigui més comprensiu.

En els vostres directes, deixeu marge per a la improvisació?
Sí que hi ha certes parts on ens agrada deixar les coses obertes. D’aquesta manera a nosaltres mteixos també ens aporta quelcom mentre toquem. Tot i que no sigui una manera d’improvisar, mai repetim un mateix repertori. Així també mantenim una mica la incertesa sobre el que farem.

Teniu alguna cosa especial preparada per a Barcelona?
No, encara queda una mica per al concert. Potser a algú de nosaltres se li ocorre una estupidesa i la fem. Però de moment no hi ha res especial preparat.

Aquest no serà el primer cop que toqueu a Barcelona. Quins records teniu d’anteriors actuacions?
Les vegades que hi hem tocat ha estat molt agradable, i a més, hi tenim molts amics. Hi ha gent que sabem que els agrada el que fem i per tant hi tenim moltes ganes. I ara, un any i mig després de treure el darrer àlbum, ens trobem en un bon moment per anar a Barcelona a tocar.

LISABÖ. Dissabte 18 d’octubre’08. Sala Apolo, BCN. 21 h. 12 €

Carles i Agnès, components de First Aid Kit. “La música que hem escoltat sempre, ha sigut més rock”

Aquest més d’octubre es presenta carregat d’esdeveniments solidaris. Concretament seran tres els esdeveniments que durant aquest més despertaran el nostre esperit solidari: DJ’s contra la fam, Unim les veus contra l’exclusió social i el concert Projecte Jove al Nepal.
El primer de tots, DJ’s contra la fam, es celebrarà al Mercat Fira de Bellcaire, o més conegut com Encants Vells, al costat de la plaça de Glòries, el proper 12 d’octubre. Allà, a partir de les 16:00 h i fins les 00:00, diferents dj’s i grups de música estaran actuant amb la fi de recaptar fons per a les víctimes de les drogues i el SIDA.
L’acte està promogut per l’Asociació Socio-Cultural DJs CONTRA LA FAM, una organització sense ànim de lucre que coordina projectes culturals multidisciplinars com heïna de transformació social.
Un dels grups presents serà ‘Fisrt Aid Kit’. Hem mantingut una xerrada amb Carles i Agnès sobre aquest projecte així com sobre el grup. He aquí el resultat.

Suposo que per a vosaltres serà tot un orgull participar en un festival solidari...
Agnès: Sí.
Carles: A més, coneixem gent que ha participat en altres edicions i ens han comentat que es munta una festa bastant bona.

Teniu preparada alguna sorpresa?
Agnès: Tenim una versió de Nirvana que estem preparant. Crec som un dels pocs grups que encara no n’ha fet cap.
Carles: La veritat és que amb nosaltres no ‘pega’, però potser aquí està la gràcia.

Però pel que tinc entès, vosaltres sou més rockers que no electrònics...
Agnès: De vida, sí. La música que hem escoltat sempre ha estat més rock.
Carles: D’ànima sí, però després el disc té un 50 i 50 %. Tot i que als concerts som més rockers.

I a casa vostra què s’escolta?
Agnès: Jo ara The Dodos. Estic enganxada.
Carles: Jo estic molt enganxat a Animal Collective i els Electric President.

Retornant al tema del festival, aquest any es recullen fons per a les víctimes de les drogues i el SIDA. Fent música electrònica, que s’associa més amb les drogues, quina opinió teniu d’aquestes?
Agnès: No en prenem mai. Quan toquen ho fem serens, ni amb una birra a sobre.
Carles: No toquem gaire aquest tema.

Algún artista que recomeneu veure al festival?
Ambdós: Guillamino.
Carles: Fa poc vaig escoltar l’últim disc i em vaig quedar sobtat. Arrel del festival aquest també vaig començar a escoltar tota la seva discografia i vaig al·lucinar. Tinc unes ganes brutals de veure’l.

Sou un grup que acostuma a tocar en festivals. Veieu que el panorama actual està massa massificat?
Agnès: Crec que és una tendència que és la que hi ha. És normal que passi i sembla ser que la gent prefereix anar a festivals que a un sol concert. Ara, tampoc crec que sigui l’òptim, ja que és millor un sol a una sala.
Carles: El que passa és que la cultura musical està canviant, la gent ja no compra discs i la indústria musical ha buscat sortides.
Agnès: També és veritat que els festivals permeten que més gent escolti la teva música. De cop ets més accessible a un públic més ampli.

Col·laboreu amb altres projectes benèfics?
Agnès: Jo vaig treballar per Intermón una vegada, però així com de col·laborar, no.

Canviant de tema, algunes persones us han qual·lificat com els Lali Puna catalans. Us agraden aquestes comparacions?
Carles: Home, sempre són d’agrair.
Agnès: Mira, jo vaig descobrir Ms Jhon Soda arrel d’una comparació.

El vostre segon disc, ‘Plaits’, és més melòdic que ‘First’. Com el definiríeu vosaltres?
Carles: Com un descobriment.
Agnès: Fa molt que no l’escolto. A mi m’agrada més cantar-ho.

A nivell europeu, l’electrònica està guanyant cada vegada més terreny. No heu pensat en sortir fora?
Agnès: Ho hem pensat tantes vegades! S’ha de fer poc a poc.
Carles: Ho hem pensat, ho hem provat, però costa molt.

Algun projecte de futur?
Carles: Tocar molt. Tocar en directe tot el que es pugui i buscar concerts ‘a saco’. I en un futur, un nou disc.

Entrevista amb Miriam 'Matahari', veu de La Kinky Beat. “Hablamos el idioma de la música”

La Kinky Beat és un dels grups amb major projecció internacional de Barcelona. Amb una mitjana de 100 concerts a l’any, aquesta formació porta un ritme frenètic que els ha portat a fer gires per Alemanya, França, Itàlia i la resta d’Europa. Ara es preparen per assaltar el continent americà, però abans els toca presentar el seu nou treball, ‘Karate Beat’, a Barcelona, el lloc que els ha vist néixer. Serà avui, a la fàbrica Fabra i Coats.

¿Qué supone para La Kinky Beat actuar en el BAM?
El rollo no es tocar en el BAM, sino en Barcelona. Dicen que jugar en casa supone dos cosas, aunque yo la buena no la veo (risas). No es que sea negativo, pero el público de Barcelona siempre es un poco crítico. Aún y así estamos muy contentos, sobre todo porque es una oportunidad para presentar nuestro nuevo disco, que todavía no lo hemos hecho en Barcelona.

¿Barcelona es ‘kinky’?
Mi barrio sí. Tiene un toque.

Hace ya unos cuantos años que surgió la formación, ¿con qué intención lo hicisteis?
La verdad es que fue todo bastante accidental. No hubo un objetivo definido hasta que no nos vimos realmente metidos en todo el envolado. En los inicios nos juntábamos para tocar sin ninguna intención más que pasar el rato.
En aquellos momentos todos estábamos con diferentes proyectos y no había una idea clara de formar una banda. Nos lo encontramos de morros. Ahora mismo a fin de cuentas es todo lo mismo, hacer música, buscar, investigar, encontrar y tocar. Todo lo demás es un regalo.

En un principio érais más una banda de directo que de disco.
Sí, es así. Teníamos una maqueta grabada, que después se convirtió en una pequeña promo, y de ahí empezaron a surgir conciertos. El objetivo era tocar en directo, liarla un poco y pasárnoslo bien.

Tres discos en poco más de dos años y sin parar de dar conciertos, ¿cómo se lleva esto?
Te tiene que gustar. Es duro estar fuera de casa mucho tiempo y es una lucha continua. Yo sigo haciéndolo por que la balanza tira a positivo y vale la pena.

Vuestro último trabajo lleva por título ‘Karate Beat’. ¿Qué relación hay entre el kárate y La Kinky?
Escogimos el tema del krate por su lado más místico, el de la disciplina, el trabajo, la constancia. Era un nombre que definía muy bien el momento.

¿Porqué os habeis decantado en este disco por la electrónica?
No fue una cosa premeditada, fue un proceso. Un cambio arriesgado que teníamos que hacer. Seguir haciendo temas que nosotros ya no nos creíamos sería rozar lo falso. Escuchamos todo tipo de música, entre ellas la electrònica y nos sentimos a gusto.

¿Cómo un grupo multilingüe y de Barcelona, que tiene hasta algún tema en euskera, no ha grabrado ningún tema en catalán?
Tenemos algún tema en catalán que no está en los repertorios y que no ha llegado a estar nunca en ningún disco. Si no está incluido es porque ese tema no nos convencía como para grabarlo. No hay doble fondo. Somos catalanes y simplemente es una cuestión de feeling de la canción. Realmente hablamos el idioma de la música.

¿Hacia dónde se dirige La Kinky?
Si el futuro se plantea como prolongación del presente ya nos va bien. Nosotros queremos tocar, queremos grabar discos. Tal y como está el panorama tenemos la suerte de poder hacerlo y creo que somos afortunados. No estamos pensando en un futuro en el que salgamos por la tele. Vamos a por lo que hemos ido desde el principio: hacer directos, discos y mantenernos.

This is what we want today

Així comença la lletra de 'Lights & Music', una de les cançons que ha catapultat a la fama al grup Cut Copy. I el que van fer els australians la nit de divendres passat al Razzmatazz va ser el que el públic assistent volia. Electro-indie, o new wave, com preferiu. Reservats en paraules, el trio va sortir a escena amb uns aires amables i hedonistes com pocs ho fan. Tant és així que es van viure alguns moments d’eufòria col·lectiva, especialment quan van sonar temes com l’anteriorment esmentat ‘Ligths & music’, ‘Hearts on fire’ o ‘Feel the love’, cosa que no va passar amb cap tema del primer àlbum, ni tan sols amb ‘Going no where’, l’ùnic èxit d’aquell disc. Però aquests moments d’alegria i excitació venien precedits per altres que resultaven més monòtons i que van alentir el ritme del concert. Per sort, van ser pocs. Les melodies, creades a partir de guitarra, bateria, teclat i cucubase, semblaven samples dels 80, amb matisos més contemporanis, que van fer ballar fins al més parat dels allà presents. Un bon concert que esperem es pugui tornar a repetir amb una mica més de temps.

La Mercè musical, més enllà del BAM

La festa major de Barcelona, La Mercè, presenta un cartell de concerts impossible de cobrir. Un ampli abast que intenta arribar a satisfer els gustos de la majoria de la població barcelonina. Entre ells, i deixant de banda el BAM, del que ja s'ha parlat prou, tractarem de fer una petita ullada a la resta de concerts més sonats que se celebraran durant aquest cinc dies de festa. Artistes d'ahir i d'avui, coneguts i no tant coneguts pel públic, que acapararan l'atenció i faran vibrar la ciutat sencera. Barcelona serà envaïda de gom a gom pels escenaris que albergaran aquests i altres concerts programats per posar fi a l'estiu i a una tanda interminable de festivals.

Cadena 100 serà l'única emissora de ràdio amb escenari propi, pel que passaran durant tres nits, no consecutives, artistes estatals amb molt d'èxit i capaços d’arrossegar les masses. La nit inaugural, divendres 19 de setembre, Gertrudis, Lucas Masciano y Melendi (a la imatge) portaran els ritmes de fusió a la Plaça del Fòrum. El dissabte 20 serà el torn del pop més comercial, que tindrà com a protagonistes Vitruvi, Iguana Tango i la mallorquina Chenoa. Per últim, el dimarts 23 serà el moment de realitzar una petita retrospectiva i esbrinar de la mà de La Guardia i La Unión si és veritat la dita que assegura que qualsevol temps passat va ser millor.

Per una altra banda, i dins de la 13a Mostra d'Associacions, la Plaça Catalunya serà testimoni de dos nits de concerts amb artistes locals, que si bé no tots estan consagrats, aviat ho estaran. El dia 19 la virtuositat de la banda flamenca D'Callaos vindrà acompanyada del rock psicodèlic de Sidonie en un concert presentat per Amnistia Internacional. La nit següent seguirà tenint sabor local amb les actuacions del cantautor de Bellvitge Dani Flaco i el grup Menaix a Trua, un trio format per Cris Juanico, Toni Xuclà i Juanjo Muñoz que tornen als escenaris amb una entrega d'aventures de pop acústic i melodramàtiques.

Però la cosa no s’acaba aquí. Encara hi haurà més música a més espais, entre ells el de l'Avinguda de la Catedral, que acollirà el divendres 19 el concert d'un dels grups de l'escena indie barcelonina amb més rellevància actualment. Estem parlant de Giulia y los Tellarini (a la foto), una formació que compta a la seva formació amb El Guincho i que va enregistrar en el seu dia dos temes per a l'última pel·lícula de Woody Allen, ‘Vicky Cristina Barcelona’, que s’haurà estrenat a casa nostra aquell mateix dia. Un dels concert més recomenats d'aquesta Mercè. La mateixa nit, la Plaça Sant Jaume ballarà ritmes llatins al son de Carmen Souza i La Sucursal SA. Per cert, aquest últims també estaran actuant al dia 23, juntament amb la Big Latin Band, al Passeig Lluís Companys.

Una altra de les protagonistes d'aquesta Festa Major serà l’aragonesa Carmen Paris, qui està revolucionant la jota aragonesa a base de fusionar-la amb altres estils com el flamenc, la música andalusí, el jazz i una àmplia pluralitat d'estils. L'artista portarà al seu espectacle al Moll de Barcelona el divendres 19.

El dia 20, des de les 21:15 i fins a les 23 h., ens espera un altre moment amb aires indies i locals. En aquesta ocasió els concerts aniran a càrrec de Nudozurdo, la banda que ha esmicolat el panorama nacional amb el seu rock, Camping, una de les bandes catalanes més prometedores, i per últim, Lo:muêso, que tancaran la nit amb un toc experimental.

Per acabar amb aquesta resenya de concerts independents fora del que serà el BAM, ho farem com hem començat, amb una emissora de ràdio. En aquest cas serà la cadena Màxima qui presentarà, des de les 11 de la nit fins a les 5 de la matinada, la 'Maxima Outdoor Session', que portarà un lifeshow que tindrà com a protagonistes a Rebecca Brown (Real Things) i els DJ's Xavi Alfaro, Oscar Aparicio, José A. M. i Oriol Farré. Acompanyant-los estaran els DJ's de la pròpia emissora, Dani Moreno (El Gallo Máximo) i Oriol Carrió.

Festes de la Mercè, BCN. Del divendres 19 al dimecres 24 de setembre'08.

Nou Barris acull una nova edició del Festival de Blues de Barcelona

La 6a edició del Festival de Blues de Barcelona ja és en marxa. Fins al proper 14 de setembre la ciutat torna a impregnar-se d'estils i ritmes variats que, en aquesta ocasió, vindran acompanyats de figures de prestigi dins del panorama europeu i nord-americà d'aquest estil. Gran part del festival, promogut per l'associació Capibola Blues, es desenvoluparà al Poliesportiu Valldaura de Nou Barris, que albergarà la gran majoria de concerts. També es celebraran jam sessions, master class de diferents instruments i la tercera edició del concurs ‘Blues i literatura’, conservant la filosofia amb què va ser concebut: donar a conèixer al públic l'essència cultural de la música de blues d'una manera desinteressada.

De la vintena de concerts que es presentaran a l'edició d'enguany, cal destacar la presència d'artistes internacionals com Jan Jaques Milteau, un virtuós inigualable de l'harmònica; Marc Tortorici, un veterà de l'escena del blues, jazz, swing i root procedent de Los Ángeles, que posseeix una indubtable força damunt l'escenari; o Guitar Crusher, un ‘autèntic’ home de blues (a la imatge). Però el festival també servirà per posar sobre la taula noms de grups de la terra que també s'atreveixen amb aquest estil. Entre altres, tindrem l'ocasió de veure actuar en directe a Lazy Jumpers & Dani Nel·lo i Bernat Font, una banda barcelonina amb un so fresc, propi i original; Joan Pau Cumellas, conegut internacionalment per la seva habilitat amb l'harmònica; o Slim Bay, una banda de cinc membres del Vallès que revisen cançons d'Eric Clapton, B.B. King, Muddy Waters o Louis Jordan.

A banda dels concerts, el festival acollirà també quatre master class impartides per músics professionals, que aprofundiran en determinades habilitats al voltant d'alguns instruments com la trompeta, el saxo, el piano i l'harmònica. El festival, a més, servirà de marc per a la presentació oficial de l'Escola de Blues, creada per Capibola Blues, que esdevindrà un espai de trobada de músics professionals, amateurs i principiants.

Descarrega't aquí el programa del festival

Festival de Blues de Barcelona. Del 8 al 14 de setembre'08.
Poliesportiu Valldaura. c/ Baltasar Gracián, 9. BCN (L4 Via Júlia). Gratuït.

+ info: Festival de Blues de Barcelona

El Weekend Dance canvia el cartell, el dia i l'escenari

El Weekend Dance ha anunciat canvis importants una setmana abans de la seva arrencada. Se celebrarà al Razzmatazz (i no pas al Fòrum), el dijous 11 de setembre (era previst per al dissabte 13) i no comptarà finalment ni amb Prodigy ni la Groove Armada Dj's (en aquest cas a Barcelona, ja que a Madrid sí que hi seran).

Tots aquells que ja tinguin l'entrada i desitgin ara que se'ls retorni els diners hauran d'adreçar-se al punt de venda on la van comprar. Si no, la mateixa entrada servirà per entrar al Razzmatazz, on The Requesters s'incorporen al programa i, només a Barcelona, Felix Da Housecat substituirà la sessió dels dj's de la Groove Armada. La matexa entrada també servirà per la gira que The Prodigy faran al mes d'octubre per casa nostra, tot i que la data encara és per confirmar.

Els organitzadors asseguren que finalment no s'ha pogut incorporar a The Prodigy al cartell i que l'horari limitat del Fòrum, que no permet que els events que s'hi celebren acabin més tard de les 3.00 h. (tot i que darrerament un munt de festivals han acabat més tard), ha estat el motiu principal que ha provocat el canvi d'ubicació del Weekend Dance. En quant al canvi de dia, no s'ha especificat cap motiu -inicialment era previst per al dissabte 13 de setembre-, ja que a Madrid sí que se celebrarà el divendres 12 tal i com s'havia anunciat. Això sí, també pateixen un canvi de recinte, ja que incialment s'havia de celebrar a l'Auditori Juan Carlos I i finalment tindrà lloc al Recinte Firal de la Casa de Campo.

Svan Bath, 2 many dj's, Digitalism, Massive Attack o Vitalic van obrir l'any passat una exitosa, eficaç i potent primera edició d'un festival que neixia amb la intenció d'apropar al públic l'esperit rave. El cartell d'enguany prometia les mateixes sensacions, però sens dubte, aquests canvis d'última hora poden afectar la seva potencialitat.

Amb un cartell més reduït, ja que l'any passat van formar part de l’esdeveniment tretze grups i aquest any s'ha reduït a cinc, el festival intentarà repetir la gesta de l'any passat i coronar-se com un festival potent i sofisticat capaç d'agitar a les masses. Fa uns mesos que les entrades es van posar a la venda i actualment es poden trobar al preu de 55 €. Aquests són els artistes que es podran gaudir finalment a Barcelona:

- Fatboy Slim: mescla d'àcid, funk, hip-hop, reggae, jungle, electro i techno de la mà del gran productor de big beat dels últims temps. A falta de material nou, el show serà una auto-antologia tal i com va pasar el passat mes de maig a l'Espai Movistar.

- Robyn: després que la multinacional en la que editava els seus discs es negués a publicar un tema en homenatge a Madonna, la sueca va decidir crear el seu segell propi. Els seu pop ballable ha rebentat les llistes de vendes i serà la propera telonera de la gira europea de Madonna. Una recompensa als seus anys de treball.

- Isis: una de les primeres dones pioneres dins la música electrònica i el clubbing als Països Baixos. Amb un estil brillant i gens convencional, la jove i atractiva holandesa presenta un set que es pot definir com una refrescant aventura per a la música més actual del moment. Un nom imprescindible a l'edició d'enguany.

- The Requesters: Oriol (DJ D.a.r.y.l.) i Àlex (DJ Sidechains), admiradors de gent com John Miles i DJ Funk, han fet remescles per a gent com Mendetz i Delorean. El seu techno es revesteix de funk, big beat, heavy i disco, convertint els dancefloors en una autèntica festa.

- Felix Da Housecat: tot un clàssic de l'electrònica provinent de Chicago. Va particpar a l'eclosió del acid-hose els anys 80 per anar-se reinventat posteriorment dins del new wave, el house i l'electroclash. Ha col·laborat amb la francesa Miss Kittin i James Murphy, i recentment va publicar el sensual treball 'Virgo, Blacktro & The Movie Disco'.

Dijous 11 de setembre '08. Sala Razzmatazz, BCN. 55 €.

Segon 'round' de Coldplay a Barcelona

La banda britànica més de moda ja és aquí de nou. Després de’enregistrar part del nou àlbum a Barcelona i presentar-lo davant d'un reduït número de públic el passat mes de juny a l’Espai Movistar, Coldplay torna a la capital catalana per delectar les oïdes d'aquells que no van poder accedir al primer concert que va servir de presentació del treball 'Viva la vida and death and all his friends'. Un LP amb un so més distorsionat i força més guitarres que els anteriors treballs de Coldplay.

La gira, que va arrancar al passat 16 de juny a Londres, recorrerà Europa, Amèrica del Nord, Japó i Austràlia en companyia d'activistes d'Intermón Oxfam. Això es deu a que, segons una enquesta realitzada al Regne Unit, els joves d'aquest país van conèixer les campanyes de l'organització humanitària gràcies al suport rebut per part dels membres de Coldplay des del 2002 i ara volen estendre aquest fenomen a la resta del món.

A l'anterior visita, Chris Martin i els seus companys van embogir els fans i van defensar el seu territori amb un repertori en el qual es van anar combinant temes del nou disc i d'altres d'anteriors treballs. Tres mesos després, amb les entrades exhaurides, esperen tornar a repetir gesta i desfermar l'eufòria al Palau Sant Jordi oferint una gran producció visual, de so, d'escenari i, sobretot, de grans cançons. Un concert prometedor i revolucionari.

Coldplay. Dissabte 6 de setembre’08. Palau Sant Jordi, BCN. 21:30 h. Entrades exhaurides

Cut Copy, colpidors amb el segon disc

Aquest està sent un any molt notable per a la música electrònica, tot i que molts continuïn vaticinant la mort del gènere o el seu estancament. Un d'aquells grups que ha donat un pas endavant per tal de demostrar que aquesta música no és morta és el trio australià Cut Copy. Una formació que arriba directe des de les antípodes i que ha estat passejant per algun festival del territori espanyol el seu dancepop.

L’estil de Cut Copy recorda molt als New Order dels darrers anys dels 80’. Després d'un disc debut fluix, res feia pensar que quatre anys més tard els tres de Melbourne presentarien un àlbum, 'In ghost colours', que irradia aires de new wave com pocs ho faran ja durant el que queda d’any.

Aquest nou disc dels australians, un àlbum que evoca simultàniament les llums de colors de les discoteques però també racons més foscos, és totalment destinat a les pistes de ball. És com un homenatge als sons dels 80’, en el que també estan presents altres estils d’aquella època com el rock i el punk. De moment només han tret un single, 'Lights & music', d’aquest petita joia amb la que no passaran a la història però amb la que ja han donat la campanada.

Fa cosa d'un mes, abans de presentar-se davant del públic del festival Ola!, van oferir una sessió com a dj's al Pop Bar de la Razzmatazz. El proper divendres 5 de setembre tornen, però en aquesta ocasió ho faran per presentar el nou treball, i esperem que, tot i la brevetat del concert, recuperin algun tema de l’anterior. Un concert no apte per als que no els agrada ballar.

El Weekend Dance consolida el seu esperit 'rave'

Svan Bath, 2 many dj's, Digitalism, Massive Attack o Vitalic van obrir l'any passat una exitosa, eficaç i potent primera edició d'un festival que neixia amb la intenció d'apropar al públic l'esperit rave. Estem parlant del Weekend Dance, que torna a la càrrega amb un cartell idoni per assentar-se dins del panorama dels fetivals estiuencs de Barcelona i Madrid. Una artilleria electrònica en la que es presentaran les propostes més suggeridores de l’electrònica actual.

El primer assalt tindrà lloc a Madrid, el proper divendres dia 12, a l'auditori Juan Carlos I, mentre al públic barceloní li tocarà esperar un dia més per veure al Parc del Fòrum a un cartell d'excepció format per The Prodigy, Fatboy Slim, Robyn, Isis i Groove Armada. Una fórmula que va començar a posar-se en marxa al Summercase i que s'està estenent a altres festivals.

Amb un cartell més reduït, ja que l'any passat van formar part de l’esdeveniment tretze grups i aquest any s'ha reduït a cinc, el festival intentarà repetir la gesta de l'any passat i coronar-se com un festival potent i sofisticat capaç d'agitar a les masses. Fa uns mesos que les entrades es van posar a la venda i actualment es poden trobar al preu de 55 €. Uns diners bé invertits si tenim en compte el següent cartell:

- The Prodigy: pioners del moviment rave de principis del 90, la banda britànica ha anat evolucionant amb el pas del temps, sense parar de sorprendre a cada disc que ha tret al mercat. Un regal per als melòmans nostàlgics que tenen ganes de tornar a viure el passat.

- Fatboy Slim: mescla d'àcid, funk, hip-hop, reggae, jungle, electro i techno de la mà del gran productor de big beat dels últims temps. A falta de material nou, el show serà una auto-antologia tal i com va pasar el passat mes de maig a l'Espai Movistar.

- Groove Armada: alegres i hedonistes, aquesta parella és tota una institució de les pistes de ball. La seva faceta de dj's els ha portat a buscar durant la seva trajectòria els beats més ballables i els loops més vertiginosos. Una fusió de techno, house, funky, ska i pop-rock apta per a ballar i per a ser escoltada, esdevenint així el millor antídot contra l'avorriment.

- Robyn: després que la multinacional en la que editava els seus discs es negués a publicar un tema en homenatge a Madonna, la sueca va decidir crear el seu segell propi. Els seu pop ballable ha rebentat les llistes de vendes i serà la propera telonera de la gira europea de Madonna. Una recompensa als seus anys de treball.

- Isis: una de les primeres dones pioneres dins la música electrònica i el clubbing als Països Baixos. Amb un estil brillant i gens convencional, la jove i atractiva holandesa presenta un set que es pot definir com una refrescant aventura per a la música més actual del moment. Un nom imprescindible a l'edició d'enguany.

Dissabte 13 d'agost '08. Parc del Fòrum, BCN. 55 €.