Au Revoir Simone, electrònica ‘vintage’ de bona qualitat

Elles són tres noies, que van sempre acompanyades de tres teclats i una drum machine. Fa un temps que ens van enamorar amb el pop lleuger, les melodies i beats simples i la subtilesa lo-fi. El proper dia 9 d’agost estaran presentant el segon àlbum, ‘The bird of music’, a la sala Sidecar de Barcelona. Tres tresors que bé segur seran un autèntic plaer de sentir en directe.

Aquestes tres noies es van criar al barri de Nova York amb més tradició artística i bohèmia, Williams Borough, pel que no és d’estranyar que portin a la sang les arrels ‘vintage’ que entabanen a tothom. Ni tan sols l’estrambòtic i excèntric David Lynch ha pogut escapar de les armes d’aquestes belles dones al citar-les com un dels grups que no pot deixar d’escoltar.

Són fans de grups pop tan clàssics com The Beach Boys o Zombies, però si les hem de situar en algun punt del panorama actual, podríem dir que es troben a mig camí entre Stereolab i The Postal Service. Molt recomenable.


Dissabte 9 d’agost’08. Sala Sidecar, BCN. 22.30 h. 22 €

Alguna cosa passa a l'escena musical basca

Durant els darrers temps estem veient un fet anecdòtic. Al País Basc, els grups estan deixant de banda la música tradicional basca, feta amb instruments com la trikitixa o la txalaparta, així com el rock més dur, i han optat per donar pas a nous camins i noves influencies, sobretot en provinença de l'escena anglosaxona. Després de grups com Ken Zazpi o Standard, arriben els bilbotarras Zenttric, que com diu el títol del primer àlbum, s'escriu '...con Z y 2 Tes...'.

El grup s'ha convertit en una de les grans apostes del panorama musical actual. Les seves cançons estan fetes per deixar el cos a to gràcies a uns girs sorprenents i unes lletres alegres i en castellà, que li donen un toc d’aire fresc al conjunt. Temes en els que també es reflecteix l'adoració dels seus membres per bandes com ara Franz Ferdinand o Kaiser Chiefs. O dit d'una altra manera, tot allò que soni enèrgic i melòdic a la vegada.

Zenttric no és cap novetat, porten ja tres anys treballant en el projecte i acaben d'editar el primer lp. Però aquest quatre joves tenen ja prou experiència com per saber al que s'enfronten. L'any passat mateix van ser els teloners dels mateixos Rolling Stones, al concert que van donar a l'estadi d'Anoeta, així com dels Nada Surf fa uns mesos.

Tampoc és la primera vegada que venen a tocar a Barcelona, però el proper divendres 8 estaran presentant l'únic treball que han tret a la venda. El concert, inclòs dintre de la sessió de club, arriba per demostrar que encara queda molt per fer dintre del panorama basc i estatal.

FIB, un clàssic que continua triomfant

Ni la crisi econòmica ni la competència han pogut amb el festival estatal més preferit pel públic, i no és per menys. Tant al recinte com a la zona d’acampada i al poble es respirava un ambient molt bo que a molts altres festivals els agradaria aconseguir. I segurament sigui això, juntament amb la presència de grans artistes, el que fa gran el FIB.

Pel primer dia s’havia preparat un menú exquisit. Per una banda, els experimentals Sigur Ros, que van superar les expectatives, i per l’altra, Facto Delafé y las Flores Azules que, juntament amb La Casa Azul, van posar el toc melancòlic a la nit. Mentrestant, a la carpa Samsung els Dj’s es van aferrar als fàcils èxits d’avui i d’ahir, inclosos artistes presents al FIB, per omplir-la com cap altre dia.

El plat primer plat fort s’esperava el divendres, tal i com evidenciava l’augment de públic respecte del dia anterior. La carpa Fiberfib es va quedar petita per acollir a Hot Chip, que no van deixar respirar al públic ni un moment amb ritmes molt ballables. La nit va continuar molt agitada amb el concert de Roisin Murphy, que va omplir l’esplanada de l’escenari verd i va demostrar que té molt punts per convertir-se en reina del techno-pop, i amb un Mika que va deixar bocabadat a tothom amb un show circense molt bé preparat i pel que ningú donava un duro.

El dissabte va ser la nit més tranquil·la de totes i on va ‘punxar’ el festival. La falta d’una programació atractiva va desencadenar una baixada considerable de públic respecte del dia abans. Els concerts de Tricky i The Kills van ser dels més aplaudits, mentre que la gran decepció de la nit, i també del festival, van ser Gnarls Barkley. El duet estava dispossat a fer ballar al públic amb el su rock‘n’ roll, però aquest només va respondre als seus dos èxits, ‘Crazy’ i ‘Going on’. Després d’escoltar-los, l’esplanada es va quedar mig buida.

El postre, com sol passar, va ser el millor de tot. El talent i la classe van venir de la mà de Leonard Cohen en un moment màgic a l’escenari verd. Morrisey, per la seva part, va tocar el més conegut del seu repertori, i Siouxie es va guanyar el premi a la més simpatica de totes, aplaudint i xiulant-se a ella mateixa. La carpa Fiberfib es va tornar a quedar petita per acollir a tot els que volien veure a Justice, que van fer un directe esplèndid. Un altre dels escenaris que es va quedar petit va ser el Fiberclub, que va acollir a una principiant Yelle que es va mostrar molt segura damunt l’escenari i amb un technotronic molt fresc. El punt final el posarien els francesos Vive la fête, en un concert que es va quedar molt curt.

La bona organització i el bon ambient de festa van marcar la resta del festival. Hi ha via gent de totes les edats, i hom podia veure des de nens de cinc anys tocant la guitarra fins a dones de més de cinquanta ballant house i techno.

Per altra banda, a la zona d’acampada, molt ben equipada amb dutxes i lavabos, també es respirava el bon ambient i la confiança en els altres. El fet de deixar la roba a assecar-se penjada de les tendes era una cosa del més habitual entre els residents. Ara bé, la gent va deixar tota la zona plena d’escombraries, ampolles d’alcohol, bosses i gots de plàstic. La policia i la Guàrdia Civil, desplegats en un important nombre, es van fer presents però sense ‘molestar’ massa: els ‘botellons’ que es formaven a l’entrada així ho demostren.

Pel que fa al públic, els anglesos ho havien colonitzat tot. Des de bones hores del matí agafaven les ‘birres’ i es posaven a cantar. A més, la falta d’espais d’ombra i la xafogor feien impossible dormir si no ho intentaves ja a partir de les nou de la nit, de tal manera que s’havien de buscar alternatives. Ara bé, a les nits, molts d’ells es tiraven a la gespa per dormir, moment a partir del qual hom es podia sentir més a casa.

El diumenge es sentia algun comentari expressant el desig de que s’acabés ja el festival, i que segurament molts pensaven que ja n’hi havia prou. Han estat quatre dies on s’han citat cultura, moda i molta festa acompanyada de ‘bon rotllo’. Un any més, el FIB Heineken es corona com el rei dels festivals estatals, amb 148 assistents, 102 actuacions musicals, un centenar d’extramusicals i un impacte econòmic generat a l’entorn dels 14 milions d’euros, segons xifres de l’organització.