Ladytron, exponents del ‘synthpop’ europeu

Una de les bandes que millor representa el que s’ha fet a Europa pel que respecta al gènere de l’electro-pop és Ladytron, una formació nascuda a Liverpool i que va agafar el seu nom de la reeixida cançó de Roxy Music que porta el mateix nom. La seva fórmula ha estat dominada per la foscor, unes veus seductores, melodies madurades, guitarres i bateries electròniques, però sense deixar-se seduir per cap moviment gòtic, que acostumen a regnar en aquests estils.

Encara que el seu èxit arribés amb el single ‘He took her to a movie’, un dissimulat ‘cover’ del llegendari tema ’The model’ de Kraftwerk, el vertader reconeixement internacional no els arribaria fins a la publicació del seu primer LP, ‘604’. Singles com ‘Discotrax’ o ‘The way that I found you’ els van donar el toc personal que necessitaven per col·locar-se com una de les bandes de referència dins de la nova onada ‘electroclash’ i ‘new wave’ que va sorgir a principis de segle. Després vindrien uns altres dos àlbums, ‘Lights & Magic’, amb el que van reafirmar el seu status de referència, i ‘Witching hour’.

Ara presenten ’Velocifero’, un àlbum en el que s’esperava una continuació o una evolució del que havien fet fins ara, un intent de crear alguna cosa nova. Però en realitat ens trobem davant d’una muntanya russa, amb pujades i baixades, amb el millor i el pitjor de Ladytron, amb bons hits i altres cançons més simples. Potser en aquest nou disc ens trobem una redefinició del que és Ladytron, però tot i així, els de Liverpool poden seguir sonant tan potents com ells saben, i a l’Apolo tindran una bona oportunitat per demostrar-ho.

Ladytron. Dilluns 27 d’octubre’08. Sala Apolo, BCN. 21:30 h. 20/24 €

Vive la Fête tanca la seva gira en el festival Músiques Diverses

Molts del presents a l’edició d’enguany del FIB van veure com Vive la Fête eren els encarregats de tancar el festival davant de milers de persones. En aquella ocasió, el grup belga va fer una actuació explosiva, tot i que no van excedir de més de 40 minuts. Aquest divendres, el festival Músiques Diverses 2008 ens porta un altre show de cloenda en el que ha estat seleccionat aquest grup, que a la vegada tancaran el seu tour Jour de Chance.

I Vive la Fête han preparat un repertori especial per a l’ocasió, en el que no faltarà cap del seus emblemes electrònics, ideals per a la diversió nocturna. L’exbaixista de Deus Danny Mommens i la impressionant Els Pynoo, el duet integrant de Vive la Fête, porten més de 10 anys mantenint la seva fidelitat per l’estètica, el romanticisme i la diversió.

Ja amb el mateix nom, Vive la Fête (viu la festa), sabem a què atenir-nos, electro-rock amb una ullada irònica a Serge Gainsbourg i les muses franceses dels anys 60, influenciats sobretot per l’ona gal·la dels seixanta i el ‘new wave’ dels vuitanta. Després del seu pas pel Razzmatazz l’any passat, torna l’aposta divertida i cool de Vive la Fête per a la nit del divendres.

Vive la Fête. Divendres 24 d’octubre’08. Sala Razzmatazz-2, BCN. 21:30 h. 20 / 22€

El final del viatge d’Amparanoia

Ens han fet riure, ballar, pensar, vibrar i sentir un munt d’emocions a l’hora, però el punt final del viatge d’Amparanoia és a prop. Han estat més de 10 anys d’història, de concerts, de premis i de passar-ho bé, però Amparo Sánchez ha decidit posar punt i final al grup que més èxits li ha reportat. La que fos una de les primeres formacions de mestissatge diu adéu amb una gira a nivell estatal i internacional, el ‘Bye bye tour’08’, que passarà per Barcelona aquest dissabte 18 d’octubre.

En un comunicat d’acomiadament, la cantant manifesta que durant aquest temps “he tingut que resistir fortes turmentes, vents en contra i baixes de tripulació. Però es part del camí i he tingut més alegries que penes”. I és per això que Amparo Sánchez no es vol acomiadar del món de la música, sinó que vol continuar fent el seu camí i buscar una altra manera d’expressar-se, més acústica i on la veu jugui un paper més íntim.

Durant la seva trajectòria, Amparanoia ha patit continus canvis en la formació, ha passat de petits segells discogràfics a multinacionals, però sempre gaudint i fent gaudir al públic de la seva música. Tant mateix, gràcies a la seva inquietud musical ha comptat amb nombroses col·laboracions, entre les que es troben la de Fermin Muguruza, Carlos Jean, Macaco o Peret, d’entre altres. Ara és temps de retre homenatge a aquella belle époque i recordar aquelles cançons que a ben segur s’han convertit en la banda sonora de més d’un i una.

Amparanoia. Dissabte 18 d’octubre. Espai Movistar, BCN. 22 h. 18 €

Segon 'round' de Coldplay a Barcelona

La banda britànica més de moda ja és aquí de nou. Després de’enregistrar part del nou àlbum a Barcelona i presentar-lo davant d'un reduït número de públic el passat mes de juny a l’Espai Movistar, Coldplay torna a la capital catalana per delectar les oïdes d'aquells que no van poder accedir al primer concert que va servir de presentació del treball 'Viva la vida and death and all his friends'. Un LP amb un so més distorsionat i força més guitarres que els anteriors treballs de Coldplay.

La gira, que va arrancar al passat 16 de juny a Londres, recorrerà Europa, Amèrica del Nord, Japó i Austràlia en companyia d'activistes d'Intermón Oxfam. Això es deu a que, segons una enquesta realitzada al Regne Unit, els joves d'aquest país van conèixer les campanyes de l'organització humanitària gràcies al suport rebut per part dels membres de Coldplay des del 2002 i ara volen estendre aquest fenomen a la resta del món.

A l'anterior visita, Chris Martin i els seus companys van embogir els fans i van defensar el seu territori amb un repertori en el qual es van anar combinant temes del nou disc i d'altres d'anteriors treballs. Tres mesos després, amb les entrades exhaurides, esperen tornar a repetir gesta i desfermar l'eufòria al Palau Sant Jordi oferint una gran producció visual, de so, d'escenari i, sobretot, de grans cançons. Un concert prometedor i revolucionari.

Coldplay. Dissabte 6 de setembre’08. Palau Sant Jordi, BCN. 21:30 h. Entrades exhaurides

Cut Copy, colpidors amb el segon disc

Aquest està sent un any molt notable per a la música electrònica, tot i que molts continuïn vaticinant la mort del gènere o el seu estancament. Un d'aquells grups que ha donat un pas endavant per tal de demostrar que aquesta música no és morta és el trio australià Cut Copy. Una formació que arriba directe des de les antípodes i que ha estat passejant per algun festival del territori espanyol el seu dancepop.

L’estil de Cut Copy recorda molt als New Order dels darrers anys dels 80’. Després d'un disc debut fluix, res feia pensar que quatre anys més tard els tres de Melbourne presentarien un àlbum, 'In ghost colours', que irradia aires de new wave com pocs ho faran ja durant el que queda d’any.

Aquest nou disc dels australians, un àlbum que evoca simultàniament les llums de colors de les discoteques però també racons més foscos, és totalment destinat a les pistes de ball. És com un homenatge als sons dels 80’, en el que també estan presents altres estils d’aquella època com el rock i el punk. De moment només han tret un single, 'Lights & music', d’aquest petita joia amb la que no passaran a la història però amb la que ja han donat la campanada.

Fa cosa d'un mes, abans de presentar-se davant del públic del festival Ola!, van oferir una sessió com a dj's al Pop Bar de la Razzmatazz. El proper divendres 5 de setembre tornen, però en aquesta ocasió ho faran per presentar el nou treball, i esperem que, tot i la brevetat del concert, recuperin algun tema de l’anterior. Un concert no apte per als que no els agrada ballar.

Isan, electrònica delicada

Directes des del Regne Unit arriben ISAN (Integrated Services Analog Network), o el que és el mateix, Antony Ryan i Robin Saville, dos joves que practiquen una electrònica contemporània, melòdica i plàcida. No es pot dir que aquests nois facin cançons, però freguen aquest concepte amb un estil tendre, ple d'emocions i de grans espais sonors. Han deixat de costat el flirteig amb les guitarres i el so analògic que va marcar l'àlbum, 'Meet Next Life', per reprendre el rumb dels sons vintage a l'últim treball, 'Plans Drawn in Pencil'.

El duet britànic edita música des de l'any 1996 i sempre separats, ja que un d'ells viu al Regne Unit i l'altre a Dinamarca. Però això no suposa cap problema, perquè de tota la vida s'han comunicat via correu o Internet. El proper 23 d'agost es tornaran a veure les cares a la sala Apolo de Barcelona per convidar-nos a perdre'ns entre les seves melodies càlides i amables.

Com a curiositat, la seva col·lecció de gats de la sort. Uns gats japonesos, els Maneki Neko, que s'han convertit en una de les senyes d'identitat dels britànics. Esperem que, mentre continuïn editant música i girant, aquest gats els acompanyin.

Sala Apolo, BCN. Dissabte 23 d'agost '08. 8/10€.21:00h.

Ratatat, desafiant el so novaiorquès

Mike Stroud i Evan Mast son dos joves de Brooklyn que l’any 2001 van donar vida a un projecte amb què volien experimentar noves melodies sense tenir un predecessor de recolzament. A base de guitarres foses amb els ritmes més robòtics i melodies surrealistes, els dos joves es van proposar desafiar el so electrònic que es feia a l'altra banda de l'Atlàntic. El resultat, tres discos i el respecte per part tant de crítica com de públic.

Fa dos anys va sortir a la llum el segon treball del duet, 'Classics', que els va col·locar definitivament al mapa de l'electrònica. A principis de juliol van treure el tercer àlbum, 'LP3', i d’ell ja han sortit grans temes amb la marca de la casa com ‘Falcon Jab’, ‘Shilledr’ o ‘Mirando’. Un disc ple de temes un tant marcians i compactes. A més, l’èxit d’aquests dos nois ve precedit també per haver compartit gires amb bandes de gran calibre com Daft Punk, Franz Ferdinand, Mogwai, Tortoise o !!!, entre d'altres.

Aprofitant el seu pas pel Festival Ola, el proper dijous 14 d'agost oferiran un concert a la sala Razzmatazz. El duet novaiorquès exhibirà durant la sessió de clubs la seva forma personal de fer música electrònica amb tocs pop, hip hop i metal. Una banda misteriosa i genial del panorama electrònic més que recomanable per anar a veure.

Ratatat. Dijous 14 d'agost '08. Sala Razzmatazz, BCN. 15€. Sessió de club

Au Revoir Simone, electrònica ‘vintage’ de bona qualitat

Elles són tres noies, que van sempre acompanyades de tres teclats i una drum machine. Fa un temps que ens van enamorar amb el pop lleuger, les melodies i beats simples i la subtilesa lo-fi. El proper dia 9 d’agost estaran presentant el segon àlbum, ‘The bird of music’, a la sala Sidecar de Barcelona. Tres tresors que bé segur seran un autèntic plaer de sentir en directe.

Aquestes tres noies es van criar al barri de Nova York amb més tradició artística i bohèmia, Williams Borough, pel que no és d’estranyar que portin a la sang les arrels ‘vintage’ que entabanen a tothom. Ni tan sols l’estrambòtic i excèntric David Lynch ha pogut escapar de les armes d’aquestes belles dones al citar-les com un dels grups que no pot deixar d’escoltar.

Són fans de grups pop tan clàssics com The Beach Boys o Zombies, però si les hem de situar en algun punt del panorama actual, podríem dir que es troben a mig camí entre Stereolab i The Postal Service. Molt recomenable.


Dissabte 9 d’agost’08. Sala Sidecar, BCN. 22.30 h. 22 €

Alguna cosa passa a l'escena musical basca

Durant els darrers temps estem veient un fet anecdòtic. Al País Basc, els grups estan deixant de banda la música tradicional basca, feta amb instruments com la trikitixa o la txalaparta, així com el rock més dur, i han optat per donar pas a nous camins i noves influencies, sobretot en provinença de l'escena anglosaxona. Després de grups com Ken Zazpi o Standard, arriben els bilbotarras Zenttric, que com diu el títol del primer àlbum, s'escriu '...con Z y 2 Tes...'.

El grup s'ha convertit en una de les grans apostes del panorama musical actual. Les seves cançons estan fetes per deixar el cos a to gràcies a uns girs sorprenents i unes lletres alegres i en castellà, que li donen un toc d’aire fresc al conjunt. Temes en els que també es reflecteix l'adoració dels seus membres per bandes com ara Franz Ferdinand o Kaiser Chiefs. O dit d'una altra manera, tot allò que soni enèrgic i melòdic a la vegada.

Zenttric no és cap novetat, porten ja tres anys treballant en el projecte i acaben d'editar el primer lp. Però aquest quatre joves tenen ja prou experiència com per saber al que s'enfronten. L'any passat mateix van ser els teloners dels mateixos Rolling Stones, al concert que van donar a l'estadi d'Anoeta, així com dels Nada Surf fa uns mesos.

Tampoc és la primera vegada que venen a tocar a Barcelona, però el proper divendres 8 estaran presentant l'únic treball que han tret a la venda. El concert, inclòs dintre de la sessió de club, arriba per demostrar que encara queda molt per fer dintre del panorama basc i estatal.

Un homenatge al col•lectiu Fluxus

Als anys 60 l'escena musical i les arts emergents, com la performance i les noves tecnologies, es van barrejar per deixar imprés l'estil revolucionari de la època. 50 anys després la banda Fluxdelux rendeix homenatge al llegat de nous significants sociopolitics que van deixar aquest col•lectiu. Així, l'actuació del grup consistirà en una perfomence on s'escinificaran algunes de les actuacions del moviment Fluxus a partir de les directrius que en el seu dia van escriure els seus creadors.

Amb aquest concert es tanca el cicle del MACBA, enmarcat dintre del Grec '08, centrat en la influencia que l'avantguarda dels anys 60 ha tingut als procesos creatius d'avui en dia. El concert, programat per al proper dijous 24, començarà a les 21:00 hores, amb una duració estimada d'una hora. Per aquells que siguin posseidors del carnet Amics del MACBA el concert serà gratuït, per la resta 5€, però aneu amb comte per que l'aforament és limitat.

Es busca un freestyler àgil i ingeni

Rimar i vèncer, aquesta és la qüestió. Ser el més àgil, el més ingeni i original és la clau per guanyar la 4a Red Bull Batalla de los Gallos, una competició internacional que reuneix als millors MC's freestylers de 15 països de parla hispana. La gran final serà el proper més d'octubre a Mèxic. Però mentre tant, aquest divendres serà la final espanyola, amb 16 'galls' disposats a barallar-se per guanyar el bitllet al país nord-americà. D'ells, 12 han sigut escollits a les semifinals regionals de Bilbao, Madrid, Alacant i Barcelona, altres dos són els finalistes del any passat i els dos últims seran escollits entre els quarts classificats d'aquesta edició. A ells també se'ls unirà el campió de l'any passat, que lluitarà per revalidar el seu títol.

El teatre Grec es convertirà el proper divendres 25 en un ring de batalla. El jurat estarà composat per gent experta en hip hop freestyle i seran els encarregat d'escollir a aquell que pugui estar a l'altura de freestylers que provenen de països amb una tradició més enraigada, com és el cas dels Estats Units entre altres. Estructura, flow, capacitat d’improvisació i una bona actitud davant el públic seran lo que necessitin aquest 'galls' per ficar-se el jurat a la butxaca. El guanyador es veurà la cara a la final internacional de Mèxic amb participants de Cuba, Argentina o Xile entre altres.

Ben Harper i els seus inseparables The Innocent Criminals

Des de els seus inicis Ben Harper va reflectir en el seu estil la influència d’artistes de soul com Aretha Franklyn, Sam Cook o Otis Redding. Actualment, en canvi, es decanta més per genis de la guitarra com Bob Dylan o Tom Petty. Les lletres obscures, d’amors impossibles, i la lluita per les causes polítiques han definit, a més, la figura de l’artista durant la seva trajectòria. Després d’una llarga gira de nou mesos i en calent, Ben Harper i la seva banda es van endinsar en un estudi de Paris per gravar, en només set dies, ‘Lifeline’, publicat el passat estiu. Una obra mestre del soul americà, amb cançons pures, sense additius, ja que no van fer servir cap ordinador per enregistrar-les. Mentre uns es dediquen a aconseguir les melodies, en Harper escriu en solitari les lletres de les cançons. El resultat és obvi, una combinació perfecta de sabors e intensitats.

Una vegada més, Ben Harper ha comptat amb la contribució dels The Innocent Criminals, la banda amb la que enriqueix les seves cançons i embelleix els arranjaments. Un afegit de qualitat que ja quedava ben palès a l’anterior àlbum, ‘Both sides of the gun’, i gràcies al qual va agitar, un cop més, el panorama musical. Per altra banda, i parlant del concert en concret, el públic està acostumat a veure uns directes en els que es combinen temes nous amb els de sempre, sense lloc per a la decepció. Com que ja fa temps que el Razzmatazz es va quedar petit per a la quantitat de gent que arrosseguen,en aquesta, com en altres ocasions, la cita és al Pavelló Olímpic de Badalona aquest proper dijous.

M-Clan, teloners de luxe

I de teloners, per si no en teniu prou amb l’energia de Ben Harper, els M-Clan. Els murcians, liderats per l’incombustible Carlos Tarque, arriben amb ‘Memorias de un espantapájaros’ sota el braç. Un retorn a les arrels del seu rock sureny característic i més allunyat de la fórmula comercial d’altres àlbums, el que els ha suposat molt bona acceptació per part de la crítica.