El final del viatge d’Amparanoia

Ens han fet riure, ballar, pensar, vibrar i sentir un munt d’emocions a l’hora, però el punt final del viatge d’Amparanoia és a prop. Han estat més de 10 anys d’història, de concerts, de premis i de passar-ho bé, però Amparo Sánchez ha decidit posar punt i final al grup que més èxits li ha reportat. La que fos una de les primeres formacions de mestissatge diu adéu amb una gira a nivell estatal i internacional, el ‘Bye bye tour’08’, que passarà per Barcelona aquest dissabte 18 d’octubre.

En un comunicat d’acomiadament, la cantant manifesta que durant aquest temps “he tingut que resistir fortes turmentes, vents en contra i baixes de tripulació. Però es part del camí i he tingut més alegries que penes”. I és per això que Amparo Sánchez no es vol acomiadar del món de la música, sinó que vol continuar fent el seu camí i buscar una altra manera d’expressar-se, més acústica i on la veu jugui un paper més íntim.

Durant la seva trajectòria, Amparanoia ha patit continus canvis en la formació, ha passat de petits segells discogràfics a multinacionals, però sempre gaudint i fent gaudir al públic de la seva música. Tant mateix, gràcies a la seva inquietud musical ha comptat amb nombroses col·laboracions, entre les que es troben la de Fermin Muguruza, Carlos Jean, Macaco o Peret, d’entre altres. Ara és temps de retre homenatge a aquella belle époque i recordar aquelles cançons que a ben segur s’han convertit en la banda sonora de més d’un i una.

Amparanoia. Dissabte 18 d’octubre. Espai Movistar, BCN. 22 h. 18 €

Carlos Osinaga, veu i guitarra de Lisabö. “No deixarem de fer el que ens ve de gust perquè estigui mal vist”

Després de cinc anys d’absència creativa, el grup basc Lisabö va tornar l’any passat amb un nou treball, Ezlekuak (els no-llocs). Un disc que parla sobre la incomunicació, l’aïllament i la sobrecomunicació, la capacitat de conèixer a gent de tot el món. El proper dissabte 18 d’octubre estaran presentant aquest àlbum a la Sala Apolo, i hem aprofitat per entrevistar-los i saber-ne alguna cosa més.

He llegit que Lisabö vol dir Lisboa en algun idioma europeu antic. Qüestió d’algun record?
Sí, pot ser, algunes imatges en blanc i negre… Però és com posar el nom a un fill. Un amic ens el va proposar i finalment és el que es va quedar, i tot i que té a veure amb algun idioma, no sabem quin és. Això sí, la dièresi sobre l’o és cosa nostra.

El so de Lisabö es podria definir com a experimental. Hi esteu d’acord?
Com definir-ho… no sé. Sovint es qualifica en respecte a un altre. Personalment no crec que fem res de l’altre món. Potser si ho compares amb certes coses sí que sembla menys convencional. Simplement fem el què ens ve de gust i el què ens agradaria escoltar.

El que sí és cert és que a l’hora de composar no heu tingut cap referent proper en el que fixar-vos…
Sí va haver-hi un moment que ens va influir molt, sobretot per la seva música i la seva filosofia, bandes de Boston o de Chicago. Són sons que s’han començat a anomenar post-hardcore, com Shellac, i són bandes que han sorgit i han desaparegut deixant un llegat.

Vosaltres heu optat per cantar en euskera. Això ha suposat un entrebanc?
Bé, crec que la persona que faci música amb l’objectiu de que se’l conegui va per mal camí. Nosaltres no deixarem de fer el que ens ve de gust perquè estigui mal vist des de fora. Molt millor que a la gent li agradi, però no adaptaràs el teu discurs a les expectatives. Si demà volem cantar en etíop ho farem, i si no li agrada a ningú, doncs què hi farem.

Per què feu servir dues bateries?
No és res premeditat. De fet, la qüestió de les dues bateries va sorgir d’un forma una mica casual. Resultava graciós i tècnicament li donava un color especial. És com si ja tinguessis una guitarra i decideixes posar-hi una altra, tot i que aquest exemple sigui més comprensiu.

En els vostres directes, deixeu marge per a la improvisació?
Sí que hi ha certes parts on ens agrada deixar les coses obertes. D’aquesta manera a nosaltres mteixos també ens aporta quelcom mentre toquem. Tot i que no sigui una manera d’improvisar, mai repetim un mateix repertori. Així també mantenim una mica la incertesa sobre el que farem.

Teniu alguna cosa especial preparada per a Barcelona?
No, encara queda una mica per al concert. Potser a algú de nosaltres se li ocorre una estupidesa i la fem. Però de moment no hi ha res especial preparat.

Aquest no serà el primer cop que toqueu a Barcelona. Quins records teniu d’anteriors actuacions?
Les vegades que hi hem tocat ha estat molt agradable, i a més, hi tenim molts amics. Hi ha gent que sabem que els agrada el que fem i per tant hi tenim moltes ganes. I ara, un any i mig després de treure el darrer àlbum, ens trobem en un bon moment per anar a Barcelona a tocar.

LISABÖ. Dissabte 18 d’octubre’08. Sala Apolo, BCN. 21 h. 12 €