Carles i Agnès, components de First Aid Kit. “La música que hem escoltat sempre, ha sigut més rock”

Aquest més d’octubre es presenta carregat d’esdeveniments solidaris. Concretament seran tres els esdeveniments que durant aquest més despertaran el nostre esperit solidari: DJ’s contra la fam, Unim les veus contra l’exclusió social i el concert Projecte Jove al Nepal.
El primer de tots, DJ’s contra la fam, es celebrarà al Mercat Fira de Bellcaire, o més conegut com Encants Vells, al costat de la plaça de Glòries, el proper 12 d’octubre. Allà, a partir de les 16:00 h i fins les 00:00, diferents dj’s i grups de música estaran actuant amb la fi de recaptar fons per a les víctimes de les drogues i el SIDA.
L’acte està promogut per l’Asociació Socio-Cultural DJs CONTRA LA FAM, una organització sense ànim de lucre que coordina projectes culturals multidisciplinars com heïna de transformació social.
Un dels grups presents serà ‘Fisrt Aid Kit’. Hem mantingut una xerrada amb Carles i Agnès sobre aquest projecte així com sobre el grup. He aquí el resultat.

Suposo que per a vosaltres serà tot un orgull participar en un festival solidari...
Agnès: Sí.
Carles: A més, coneixem gent que ha participat en altres edicions i ens han comentat que es munta una festa bastant bona.

Teniu preparada alguna sorpresa?
Agnès: Tenim una versió de Nirvana que estem preparant. Crec som un dels pocs grups que encara no n’ha fet cap.
Carles: La veritat és que amb nosaltres no ‘pega’, però potser aquí està la gràcia.

Però pel que tinc entès, vosaltres sou més rockers que no electrònics...
Agnès: De vida, sí. La música que hem escoltat sempre ha estat més rock.
Carles: D’ànima sí, però després el disc té un 50 i 50 %. Tot i que als concerts som més rockers.

I a casa vostra què s’escolta?
Agnès: Jo ara The Dodos. Estic enganxada.
Carles: Jo estic molt enganxat a Animal Collective i els Electric President.

Retornant al tema del festival, aquest any es recullen fons per a les víctimes de les drogues i el SIDA. Fent música electrònica, que s’associa més amb les drogues, quina opinió teniu d’aquestes?
Agnès: No en prenem mai. Quan toquen ho fem serens, ni amb una birra a sobre.
Carles: No toquem gaire aquest tema.

Algún artista que recomeneu veure al festival?
Ambdós: Guillamino.
Carles: Fa poc vaig escoltar l’últim disc i em vaig quedar sobtat. Arrel del festival aquest també vaig començar a escoltar tota la seva discografia i vaig al·lucinar. Tinc unes ganes brutals de veure’l.

Sou un grup que acostuma a tocar en festivals. Veieu que el panorama actual està massa massificat?
Agnès: Crec que és una tendència que és la que hi ha. És normal que passi i sembla ser que la gent prefereix anar a festivals que a un sol concert. Ara, tampoc crec que sigui l’òptim, ja que és millor un sol a una sala.
Carles: El que passa és que la cultura musical està canviant, la gent ja no compra discs i la indústria musical ha buscat sortides.
Agnès: També és veritat que els festivals permeten que més gent escolti la teva música. De cop ets més accessible a un públic més ampli.

Col·laboreu amb altres projectes benèfics?
Agnès: Jo vaig treballar per Intermón una vegada, però així com de col·laborar, no.

Canviant de tema, algunes persones us han qual·lificat com els Lali Puna catalans. Us agraden aquestes comparacions?
Carles: Home, sempre són d’agrair.
Agnès: Mira, jo vaig descobrir Ms Jhon Soda arrel d’una comparació.

El vostre segon disc, ‘Plaits’, és més melòdic que ‘First’. Com el definiríeu vosaltres?
Carles: Com un descobriment.
Agnès: Fa molt que no l’escolto. A mi m’agrada més cantar-ho.

A nivell europeu, l’electrònica està guanyant cada vegada més terreny. No heu pensat en sortir fora?
Agnès: Ho hem pensat tantes vegades! S’ha de fer poc a poc.
Carles: Ho hem pensat, ho hem provat, però costa molt.

Algun projecte de futur?
Carles: Tocar molt. Tocar en directe tot el que es pugui i buscar concerts ‘a saco’. I en un futur, un nou disc.