Ladytron, exponents del ‘synthpop’ europeu

Una de les bandes que millor representa el que s’ha fet a Europa pel que respecta al gènere de l’electro-pop és Ladytron, una formació nascuda a Liverpool i que va agafar el seu nom de la reeixida cançó de Roxy Music que porta el mateix nom. La seva fórmula ha estat dominada per la foscor, unes veus seductores, melodies madurades, guitarres i bateries electròniques, però sense deixar-se seduir per cap moviment gòtic, que acostumen a regnar en aquests estils.

Encara que el seu èxit arribés amb el single ‘He took her to a movie’, un dissimulat ‘cover’ del llegendari tema ’The model’ de Kraftwerk, el vertader reconeixement internacional no els arribaria fins a la publicació del seu primer LP, ‘604’. Singles com ‘Discotrax’ o ‘The way that I found you’ els van donar el toc personal que necessitaven per col·locar-se com una de les bandes de referència dins de la nova onada ‘electroclash’ i ‘new wave’ que va sorgir a principis de segle. Després vindrien uns altres dos àlbums, ‘Lights & Magic’, amb el que van reafirmar el seu status de referència, i ‘Witching hour’.

Ara presenten ’Velocifero’, un àlbum en el que s’esperava una continuació o una evolució del que havien fet fins ara, un intent de crear alguna cosa nova. Però en realitat ens trobem davant d’una muntanya russa, amb pujades i baixades, amb el millor i el pitjor de Ladytron, amb bons hits i altres cançons més simples. Potser en aquest nou disc ens trobem una redefinició del que és Ladytron, però tot i així, els de Liverpool poden seguir sonant tan potents com ells saben, i a l’Apolo tindran una bona oportunitat per demostrar-ho.

Ladytron. Dilluns 27 d’octubre’08. Sala Apolo, BCN. 21:30 h. 20/24 €

Vive la Fête tanca la seva gira en el festival Músiques Diverses

Molts del presents a l’edició d’enguany del FIB van veure com Vive la Fête eren els encarregats de tancar el festival davant de milers de persones. En aquella ocasió, el grup belga va fer una actuació explosiva, tot i que no van excedir de més de 40 minuts. Aquest divendres, el festival Músiques Diverses 2008 ens porta un altre show de cloenda en el que ha estat seleccionat aquest grup, que a la vegada tancaran el seu tour Jour de Chance.

I Vive la Fête han preparat un repertori especial per a l’ocasió, en el que no faltarà cap del seus emblemes electrònics, ideals per a la diversió nocturna. L’exbaixista de Deus Danny Mommens i la impressionant Els Pynoo, el duet integrant de Vive la Fête, porten més de 10 anys mantenint la seva fidelitat per l’estètica, el romanticisme i la diversió.

Ja amb el mateix nom, Vive la Fête (viu la festa), sabem a què atenir-nos, electro-rock amb una ullada irònica a Serge Gainsbourg i les muses franceses dels anys 60, influenciats sobretot per l’ona gal·la dels seixanta i el ‘new wave’ dels vuitanta. Després del seu pas pel Razzmatazz l’any passat, torna l’aposta divertida i cool de Vive la Fête per a la nit del divendres.

Vive la Fête. Divendres 24 d’octubre’08. Sala Razzmatazz-2, BCN. 21:30 h. 20 / 22€

The Wombats, passió i depressió

Es podia percebre a l’ambient de la Sala Bikini que The Wombats, el grup de Liverpool de moda, eren molt esperats. Després de retardar un mes el seu directe a Barcelona, la massa de ‘teenagers’ que omplia la sala, i es que no hi cabia ni un anima més, estava esverada, excitada, nerviosa, com el típic fan nordamericà espera el seu grup preferit de moda.

El concert va començar amb una cançó ‘a capella’, encara que el jovent estava més atent als seus ídols que a la mestria que estaven demostrant. A continuació van passar a endinsar-se completament en el concert. No van baixar el llistó en cap moment, des del hit inicial ‘Kill the director’ fins a les peces de l’àlbum-debut d’aquesta banda, ‘A Guide To Love, Loss & Depression’, com ‘Moving to New York’ o, en el colofó final, ‘Let’s dance to joy division’, que feien vibrar tota la sala amb una barreja de guitarres enèrgiques i ‘samples’ vuitanters . També van aprofitar l’ocasió per tocar algun tema nou del que suposem serà el proper treball dels anglesos, molt en la línia del que fan ara.

La qüestió és que ells ho van donar tot, com ho va fer el públic, entregat en tot moment, però en alguns instants va fallar el so. Potser fos per la gran potència i energia que desprenien els de Liverpool, o simplement un problema tècnic de la sala, però la qüestió és que el volum estava massa alt, retrunyia i a vegades hom tenia la mateixa sensació com si una agulla ens estigués perforant els timpans. Tot i així, la nit va estar marcada per la interacció que els tres nois van mantenir amb el públic, al que, al final de la seva actuació, van prometre que d’aquí a poc tornaran.