Ewan Pearson, qualitat assegurada

Més conegut per les seves remescles que per les seves produccions pròpies, el britànic Ewan Pearson segueix pujant com l'escuma dins del panorama musical. El mateix dj que s'amaga rere pseudònims com ‘Maas’, ‘World of Apples’ i ‘Partial Arts’ oferirà una sessió carregada de house atractiu a la sala The Loft del Razzmatazz el dissabte 30 d’agost. Qui hagi viscut en primera persona alguna de les sessions podrà assegurar la facilitat amb la que l'artista manté el posls durant tota la nit sense que aquest decaigui.

Instal·lat a Berlin, Pearson passa per un excel·lent moment. A més de passejar-se pels festivals d'estiu, acaba de publicar, sota el pseudònim ‘Partial Art’, el llarga duració 'Telescope' i durant aquest setembre veurà la llum l'àlbum 'Piece Work', una compilació dels millors remixes del britànic. La seva indiscutible i sorprenent capacitat per a convertir en or tot el que toca l’ha dut a ser cridat per artistes i grups de la talla de Depeche Mode, Goldfrapp, Chemichal Brothers, Franz Ferdinand o Ladytron.

Un artista que posseeix un màster en filosofia i que 10 anys després d'haver saltat a la fama –sobretot amb ‘Latitudes’ (98), a mig camí entre el pop i el techno detroitià- segueix sent un imprescindible de l'escena electrònica de les pistes de ball d’arreu.

Dissabte 30 d'agost '08. Razzmatazz, Sala The Loft, BCN. A partir de l'1:00 h. 12/15€

Figueres sóna acústic

Vivint en una època en la que cada any proliferen més festivals de música i en la que el peix gran es menja el petit, l’única manera de sobreviure és desmarcar-se de les modes passatgeres. A Figueres fa sis anys que van provar la fórmula de crear un festival en el que únicament té cabuda el format acústic, sense cables, fugint així de la idea d'esdevenir un simple lloc d'exhibició més i de les tendències del mercat. Enguany, del 27 al 31 d'agost es celebrarà la setena edició amb un planter on predominen artistes catalans de la talla de Kiko Veneno, Shuarma, Joan Miquel Oliver (Antònia Font) o Marc Parrot.

Artistes emergents i consagrats es donaran cita en els sis escenaris que estaran col·locats a l'entorn del Museu Dalí, com La Plaça de l’Ajuntament, la de l'Església o els Jardins del Consell Comarcal. En total seran més de 30 grups els que actuaran en un format 'unplugged' totalment gratuït. A més, el dissabte 30 d’agost es celebraran tres semifinals del concurs de maquetes Sona9.

El tret de sortida del festival anirà a càrrec de Manu Guix, conegut per tothom per haver format part de l’elenc de professors d’OT, i de Roger Benet. Per al dijous s'esperen també altres dues actuacions, les de De Calaix i Hotel Cochambre. En quant al divendres i el dissabte, aquest dos dies presenten el major nombre d'actuacions i de reclams del cartell. El divendres 29 d’agost estaran presents Toti Soler, Facto Delafé y las Flores Azules, l'única excepció electrònica, o el mallorquí Joan Miquel Oliver (compositor dels mallorquins Antònia Font), mentre que dissabte 30 d’agost els ulls del públic es fixaran en Marlango (de l’actriu Leonor Watling, a la imatge), Quico Pi de la Serra, Mishima, Jaume Arnella o Albert Fibla, d’entre altres. Per acabar, Pol i Refugi (de Joan Roig d’Els Pets) tancaran un festival caracteritzat sobretot per la varietat d'estils que van des del pop a la cançó d'autor, el folk, el flamenc o la rumba.

L'edició d'enguany del Festival Acústica espera superar la xifra dels 25.000 assistents de l'any passat. Un festival pel que en anteriors edicions han passat cares tan conegudes pel públic com Raimundo Amador, La Cabra Mecánica, Pastora, Pablo Carbonell o Jaume Sisa.


Festival Acústica de Figueres. Del 27 al 31 d’agost’08. Gratuït

Innocent, cool i nou

Així va definir David Lynch a Au Revoir Simone en una entrevista. I així podríem definir també el concert que van donar a Barcelona les tres components de Brooklyn. Va ser difícil no deixar-se atrapar per la calidesa que van evocar les tres belles i innocents components de Au Revoir Simone. Calidesa que amagava un ambient i una música freda. Amb la dolçor que desprenien, van crear un univers de melodies pop, amb tres teclats com a eix central, a la cova del Sidecar. A mida que anaven desgranant el seu últim disc, ‘The birf of music’, i presentant temes nous anaven regalant als presents tímides frases en castellà amb un somriure picaresc. Van gaudir amb Night Magestic, Sad Song i A Violent Yet Flammable World, però els dos grans moments de l’actuació van ser les interpretacions de Stay Golden i Fallen Snow. D’aquesta manera Au Revoir Simone van demostrar que a les melodies dolces, veus naïves i 'sintes' electrònics també li poden posar el seu toc, i no ser una imitació de The Postal Service. Son molt més del que alguns diuen.

Isan, electrònica delicada

Directes des del Regne Unit arriben ISAN (Integrated Services Analog Network), o el que és el mateix, Antony Ryan i Robin Saville, dos joves que practiquen una electrònica contemporània, melòdica i plàcida. No es pot dir que aquests nois facin cançons, però freguen aquest concepte amb un estil tendre, ple d'emocions i de grans espais sonors. Han deixat de costat el flirteig amb les guitarres i el so analògic que va marcar l'àlbum, 'Meet Next Life', per reprendre el rumb dels sons vintage a l'últim treball, 'Plans Drawn in Pencil'.

El duet britànic edita música des de l'any 1996 i sempre separats, ja que un d'ells viu al Regne Unit i l'altre a Dinamarca. Però això no suposa cap problema, perquè de tota la vida s'han comunicat via correu o Internet. El proper 23 d'agost es tornaran a veure les cares a la sala Apolo de Barcelona per convidar-nos a perdre'ns entre les seves melodies càlides i amables.

Com a curiositat, la seva col·lecció de gats de la sort. Uns gats japonesos, els Maneki Neko, que s'han convertit en una de les senyes d'identitat dels britànics. Esperem que, mentre continuïn editant música i girant, aquest gats els acompanyin.

Sala Apolo, BCN. Dissabte 23 d'agost '08. 8/10€.21:00h.

Ratatat, desafiant el so novaiorquès

Mike Stroud i Evan Mast son dos joves de Brooklyn que l’any 2001 van donar vida a un projecte amb què volien experimentar noves melodies sense tenir un predecessor de recolzament. A base de guitarres foses amb els ritmes més robòtics i melodies surrealistes, els dos joves es van proposar desafiar el so electrònic que es feia a l'altra banda de l'Atlàntic. El resultat, tres discos i el respecte per part tant de crítica com de públic.

Fa dos anys va sortir a la llum el segon treball del duet, 'Classics', que els va col·locar definitivament al mapa de l'electrònica. A principis de juliol van treure el tercer àlbum, 'LP3', i d’ell ja han sortit grans temes amb la marca de la casa com ‘Falcon Jab’, ‘Shilledr’ o ‘Mirando’. Un disc ple de temes un tant marcians i compactes. A més, l’èxit d’aquests dos nois ve precedit també per haver compartit gires amb bandes de gran calibre com Daft Punk, Franz Ferdinand, Mogwai, Tortoise o !!!, entre d'altres.

Aprofitant el seu pas pel Festival Ola, el proper dijous 14 d'agost oferiran un concert a la sala Razzmatazz. El duet novaiorquès exhibirà durant la sessió de clubs la seva forma personal de fer música electrònica amb tocs pop, hip hop i metal. Una banda misteriosa i genial del panorama electrònic més que recomanable per anar a veure.

Ratatat. Dijous 14 d'agost '08. Sala Razzmatazz, BCN. 15€. Sessió de club

Entrevista amb Eñaut Elorrieta, cantant del grup basc 'Ken Zazpi' “Vamos súper a gusto a Catalunya”

Allá donde van triunfan. El grupo de pop-rock en euskera Ken Zazpi acaba de sacar al mercado su cuarto disco, ‘Argiak’ (luces), cargado de letras intimistas que pretenden arrojar luz en este mundo lleno de sombras. Ha sido grabado en Los Ángeles por el productor Rafa Sardina, productor de Stevie Wonder o Macy Gray entre otros. El cantante de Ken Zazpi, Eñaut Elorrieta, nos cuenta los entresijos de la banda, que incluso han grabado en català. 


En primer lugar, enhorabuena por el éxito que cosecháis...
Sí, la verdad es que nos encontramos en un buen momento, tanto el grupo como la aceptación de la gente del nuevo disco. Siempre que haces un gran esfuerzo trabajando no siempre obtienes resultados, pero esta vez que estamos de enhorabuena hay que saber disfrutarlo también. 

¿Qué pensáis cuando dicen que sois uno de los referentes del panorama pop-rock euskaldun? 
Son etiquetas. Nosotros le damos más valor a la respuesta de la gente en nuestros conciertos, la comunicación que se establece en nosotros y el público. El resto...un día te pueden decir una cosa y al día siguiente otra, así que sólo me creo que lo que veo. Lo que nos ayuda a seguir adelante es la motivación que nos entra con cada disco.


Una curiosidad, ¿de dónde sale el nombre del grupo?
Zazpi significa siete en euskera, y para nosotros este número es especial, tiene algo de brujería. Euskadi también está formada por siete provincias, empezamos a tocar en julio, empezamos siete amigos... Este número sugería muchas cosas. 


Las letras del nuevo disco hablan de esperanza y de ilusión, ¿es más fácil que hablar de tristeza y dolor?
Realmente ha sido un esfuerzo. Cuando componemos sentimos un compromiso con nuestro entorno, nuestro pueblo y nuestra cultura, y la situación que vivimos tampoco es para echar cuestes. En el disco hemos intentado transmitir la luz mediante el sonido en estos tiempos que quizás corren más nubes.


Os habéis arriesgado a grabar en catalán, ¿cómo surgió?
Es como un guiño de respeto a la cultura y a la lengua catalana. Teníamos amigos comunes en Catalunya y siempre hemos sentido cierta solidaridad con el pueblo catalán. 

Y conciertos por Catalunya...
Desde Catalunya se nos han brindado unas oportunidades increíbles. Tocamos en el Camp Nou, en Girona, Lleida... La gente no te conoce, empiezas de cero, y te crea unas buenas sensaciones. Vamos súper a gusto.

Hablamos un poco de vuestras influencias...
Tenemos dos ejes fundamentales, la música anglosajona y la música tradicional vasca.


¿Qué proyectos tenéis en mente?
En principio tocar en directo por Euskal Herria y por Catalunya. Este año además se celebra el 70 aniversario del Bombardeo de Gernika, y hemos intentado reflejar en una canción del disco el dolor que supuso aquello. Queremos hacer algo especial un pequeño homenaje a todos aquellos que murieron en Gernika. Además, para poder entender el presente hay que recordar el pasado.

Aires de festa a Gràcia

I és que, encara que sembli que durant aquest mes a Barcelona només queden els turistes, a l'agost tothom es reuneix a Gràcia, el barri més bohemi de la ciutat, que celebrarà la seva festa major del 15 al 21 d'aquest mes. Una festa amb personalitat i amb un imaginari propi dels graciencs, les gracienques i de totes aquelles persones que s'apropen fins a la vila. El tret de sortida oficial serà el dijous 14 a les set de la tarda, amb la lectura del pregó, que anirà a càrrec de l'actor i periodista Queco Novell.

Musica, ball, teatre, cinema, jocs, esports, mostres, exposicions i, sobre tot, l'espectacle dels carrers guarnits i la cultura popular fan d'aquesta festa una de les més integradores i acollidores que se celebren a la Ciutat Comtal. Una festa major que omple els carrers del barri d'alegria i de gent les 24 hores durant els set dies que duren.

Durant el dia se succeiran diferents activitats a les places i carrers, decorats per a l'ocasió. Castellers, acròbates, activitats infantils i esportives amenitzaren els xafogosos dies d'aquest mes. Mentre que per la nit, quan l'ambient esperem que sigui més fresc, serà el torn dels concerts en viu, els focs artificials i la festa a l'aire lliure.

Roger Mas, Pascal Comelade, Chucho Díaz, La mata negra, Bourbon, Los Eléctricos, Imsonmi o Pep Sales seran alguns dels grups i cantautors que ompliran de gom a gom espais, carrers i places com la del Diamant o Rius i Taulet. Una festa a la qual tota la gent de Barcelona acudirà per gaudir-les al màxim possible.


Nova edició del Festigàbal

A la plaça Rovira i Trias, situada en un dels extrems de la vila, s'hi troba el bar Heliogàbal, que durant la festa major oferirà, a l'aire lliure i de forma gratuïta, una proposta cultural entre el 17 i 19 d'agost, el Festigàbal, una iniciativa que va néixer fa tres anys i que contarà, a més de diverses activitats, amb nombrosos concerts.

El festival arrancarà amb CCCP i, a continuació, Sr. Da Costa oferirà un recital cantant a Machín. Durant la nit les propostes més indies aniren a càrrec dels grups locals com Le Fou i Mishima i dels nord-americans Mary Timony Band.

La segona jornada s'iniciarà amb un un concert de jazz amb Andreu Zaragoza a la guitarra, Tom Warburton al contrabaix, Marc Ayza a la bateria i Hugo Astudillo al saxo alt. Més tard el rock prendrà el relleu amb les propostes d'Olivia Trencada, Ainara LeGardon i Els Surfing Sircles.

Per acabar, el grup format per Enric Casasses, Manel Pugés y Stella Hagemann, EMS, acompanyats de Los Beef i Pau Riba, seran els encarregats de posar el punt i final al festival de música i poesia.


Festa Major de Gràcia. Del 15 al 21 d'agost '08
Info: www.festamajordegracia.cat
www.heliogabal.com

Au Revoir Simone, electrònica ‘vintage’ de bona qualitat

Elles són tres noies, que van sempre acompanyades de tres teclats i una drum machine. Fa un temps que ens van enamorar amb el pop lleuger, les melodies i beats simples i la subtilesa lo-fi. El proper dia 9 d’agost estaran presentant el segon àlbum, ‘The bird of music’, a la sala Sidecar de Barcelona. Tres tresors que bé segur seran un autèntic plaer de sentir en directe.

Aquestes tres noies es van criar al barri de Nova York amb més tradició artística i bohèmia, Williams Borough, pel que no és d’estranyar que portin a la sang les arrels ‘vintage’ que entabanen a tothom. Ni tan sols l’estrambòtic i excèntric David Lynch ha pogut escapar de les armes d’aquestes belles dones al citar-les com un dels grups que no pot deixar d’escoltar.

Són fans de grups pop tan clàssics com The Beach Boys o Zombies, però si les hem de situar en algun punt del panorama actual, podríem dir que es troben a mig camí entre Stereolab i The Postal Service. Molt recomenable.


Dissabte 9 d’agost’08. Sala Sidecar, BCN. 22.30 h. 22 €

Alguna cosa passa a l'escena musical basca

Durant els darrers temps estem veient un fet anecdòtic. Al País Basc, els grups estan deixant de banda la música tradicional basca, feta amb instruments com la trikitixa o la txalaparta, així com el rock més dur, i han optat per donar pas a nous camins i noves influencies, sobretot en provinença de l'escena anglosaxona. Després de grups com Ken Zazpi o Standard, arriben els bilbotarras Zenttric, que com diu el títol del primer àlbum, s'escriu '...con Z y 2 Tes...'.

El grup s'ha convertit en una de les grans apostes del panorama musical actual. Les seves cançons estan fetes per deixar el cos a to gràcies a uns girs sorprenents i unes lletres alegres i en castellà, que li donen un toc d’aire fresc al conjunt. Temes en els que també es reflecteix l'adoració dels seus membres per bandes com ara Franz Ferdinand o Kaiser Chiefs. O dit d'una altra manera, tot allò que soni enèrgic i melòdic a la vegada.

Zenttric no és cap novetat, porten ja tres anys treballant en el projecte i acaben d'editar el primer lp. Però aquest quatre joves tenen ja prou experiència com per saber al que s'enfronten. L'any passat mateix van ser els teloners dels mateixos Rolling Stones, al concert que van donar a l'estadi d'Anoeta, així com dels Nada Surf fa uns mesos.

Tampoc és la primera vegada que venen a tocar a Barcelona, però el proper divendres 8 estaran presentant l'únic treball que han tret a la venda. El concert, inclòs dintre de la sessió de club, arriba per demostrar que encara queda molt per fer dintre del panorama basc i estatal.

FIB, un clàssic que continua triomfant

Ni la crisi econòmica ni la competència han pogut amb el festival estatal més preferit pel públic, i no és per menys. Tant al recinte com a la zona d’acampada i al poble es respirava un ambient molt bo que a molts altres festivals els agradaria aconseguir. I segurament sigui això, juntament amb la presència de grans artistes, el que fa gran el FIB.

Pel primer dia s’havia preparat un menú exquisit. Per una banda, els experimentals Sigur Ros, que van superar les expectatives, i per l’altra, Facto Delafé y las Flores Azules que, juntament amb La Casa Azul, van posar el toc melancòlic a la nit. Mentrestant, a la carpa Samsung els Dj’s es van aferrar als fàcils èxits d’avui i d’ahir, inclosos artistes presents al FIB, per omplir-la com cap altre dia.

El plat primer plat fort s’esperava el divendres, tal i com evidenciava l’augment de públic respecte del dia anterior. La carpa Fiberfib es va quedar petita per acollir a Hot Chip, que no van deixar respirar al públic ni un moment amb ritmes molt ballables. La nit va continuar molt agitada amb el concert de Roisin Murphy, que va omplir l’esplanada de l’escenari verd i va demostrar que té molt punts per convertir-se en reina del techno-pop, i amb un Mika que va deixar bocabadat a tothom amb un show circense molt bé preparat i pel que ningú donava un duro.

El dissabte va ser la nit més tranquil·la de totes i on va ‘punxar’ el festival. La falta d’una programació atractiva va desencadenar una baixada considerable de públic respecte del dia abans. Els concerts de Tricky i The Kills van ser dels més aplaudits, mentre que la gran decepció de la nit, i també del festival, van ser Gnarls Barkley. El duet estava dispossat a fer ballar al públic amb el su rock‘n’ roll, però aquest només va respondre als seus dos èxits, ‘Crazy’ i ‘Going on’. Després d’escoltar-los, l’esplanada es va quedar mig buida.

El postre, com sol passar, va ser el millor de tot. El talent i la classe van venir de la mà de Leonard Cohen en un moment màgic a l’escenari verd. Morrisey, per la seva part, va tocar el més conegut del seu repertori, i Siouxie es va guanyar el premi a la més simpatica de totes, aplaudint i xiulant-se a ella mateixa. La carpa Fiberfib es va tornar a quedar petita per acollir a tot els que volien veure a Justice, que van fer un directe esplèndid. Un altre dels escenaris que es va quedar petit va ser el Fiberclub, que va acollir a una principiant Yelle que es va mostrar molt segura damunt l’escenari i amb un technotronic molt fresc. El punt final el posarien els francesos Vive la fête, en un concert que es va quedar molt curt.

La bona organització i el bon ambient de festa van marcar la resta del festival. Hi ha via gent de totes les edats, i hom podia veure des de nens de cinc anys tocant la guitarra fins a dones de més de cinquanta ballant house i techno.

Per altra banda, a la zona d’acampada, molt ben equipada amb dutxes i lavabos, també es respirava el bon ambient i la confiança en els altres. El fet de deixar la roba a assecar-se penjada de les tendes era una cosa del més habitual entre els residents. Ara bé, la gent va deixar tota la zona plena d’escombraries, ampolles d’alcohol, bosses i gots de plàstic. La policia i la Guàrdia Civil, desplegats en un important nombre, es van fer presents però sense ‘molestar’ massa: els ‘botellons’ que es formaven a l’entrada així ho demostren.

Pel que fa al públic, els anglesos ho havien colonitzat tot. Des de bones hores del matí agafaven les ‘birres’ i es posaven a cantar. A més, la falta d’espais d’ombra i la xafogor feien impossible dormir si no ho intentaves ja a partir de les nou de la nit, de tal manera que s’havien de buscar alternatives. Ara bé, a les nits, molts d’ells es tiraven a la gespa per dormir, moment a partir del qual hom es podia sentir més a casa.

El diumenge es sentia algun comentari expressant el desig de que s’acabés ja el festival, i que segurament molts pensaven que ja n’hi havia prou. Han estat quatre dies on s’han citat cultura, moda i molta festa acompanyada de ‘bon rotllo’. Un any més, el FIB Heineken es corona com el rei dels festivals estatals, amb 148 assistents, 102 actuacions musicals, un centenar d’extramusicals i un impacte econòmic generat a l’entorn dels 14 milions d’euros, segons xifres de l’organització.