El Weekend Dance canvia el cartell, el dia i l'escenari

El Weekend Dance ha anunciat canvis importants una setmana abans de la seva arrencada. Se celebrarà al Razzmatazz (i no pas al Fòrum), el dijous 11 de setembre (era previst per al dissabte 13) i no comptarà finalment ni amb Prodigy ni la Groove Armada Dj's (en aquest cas a Barcelona, ja que a Madrid sí que hi seran).

Tots aquells que ja tinguin l'entrada i desitgin ara que se'ls retorni els diners hauran d'adreçar-se al punt de venda on la van comprar. Si no, la mateixa entrada servirà per entrar al Razzmatazz, on The Requesters s'incorporen al programa i, només a Barcelona, Felix Da Housecat substituirà la sessió dels dj's de la Groove Armada. La matexa entrada també servirà per la gira que The Prodigy faran al mes d'octubre per casa nostra, tot i que la data encara és per confirmar.

Els organitzadors asseguren que finalment no s'ha pogut incorporar a The Prodigy al cartell i que l'horari limitat del Fòrum, que no permet que els events que s'hi celebren acabin més tard de les 3.00 h. (tot i que darrerament un munt de festivals han acabat més tard), ha estat el motiu principal que ha provocat el canvi d'ubicació del Weekend Dance. En quant al canvi de dia, no s'ha especificat cap motiu -inicialment era previst per al dissabte 13 de setembre-, ja que a Madrid sí que se celebrarà el divendres 12 tal i com s'havia anunciat. Això sí, també pateixen un canvi de recinte, ja que incialment s'havia de celebrar a l'Auditori Juan Carlos I i finalment tindrà lloc al Recinte Firal de la Casa de Campo.

Svan Bath, 2 many dj's, Digitalism, Massive Attack o Vitalic van obrir l'any passat una exitosa, eficaç i potent primera edició d'un festival que neixia amb la intenció d'apropar al públic l'esperit rave. El cartell d'enguany prometia les mateixes sensacions, però sens dubte, aquests canvis d'última hora poden afectar la seva potencialitat.

Amb un cartell més reduït, ja que l'any passat van formar part de l’esdeveniment tretze grups i aquest any s'ha reduït a cinc, el festival intentarà repetir la gesta de l'any passat i coronar-se com un festival potent i sofisticat capaç d'agitar a les masses. Fa uns mesos que les entrades es van posar a la venda i actualment es poden trobar al preu de 55 €. Aquests són els artistes que es podran gaudir finalment a Barcelona:

- Fatboy Slim: mescla d'àcid, funk, hip-hop, reggae, jungle, electro i techno de la mà del gran productor de big beat dels últims temps. A falta de material nou, el show serà una auto-antologia tal i com va pasar el passat mes de maig a l'Espai Movistar.

- Robyn: després que la multinacional en la que editava els seus discs es negués a publicar un tema en homenatge a Madonna, la sueca va decidir crear el seu segell propi. Els seu pop ballable ha rebentat les llistes de vendes i serà la propera telonera de la gira europea de Madonna. Una recompensa als seus anys de treball.

- Isis: una de les primeres dones pioneres dins la música electrònica i el clubbing als Països Baixos. Amb un estil brillant i gens convencional, la jove i atractiva holandesa presenta un set que es pot definir com una refrescant aventura per a la música més actual del moment. Un nom imprescindible a l'edició d'enguany.

- The Requesters: Oriol (DJ D.a.r.y.l.) i Àlex (DJ Sidechains), admiradors de gent com John Miles i DJ Funk, han fet remescles per a gent com Mendetz i Delorean. El seu techno es revesteix de funk, big beat, heavy i disco, convertint els dancefloors en una autèntica festa.

- Felix Da Housecat: tot un clàssic de l'electrònica provinent de Chicago. Va particpar a l'eclosió del acid-hose els anys 80 per anar-se reinventat posteriorment dins del new wave, el house i l'electroclash. Ha col·laborat amb la francesa Miss Kittin i James Murphy, i recentment va publicar el sensual treball 'Virgo, Blacktro & The Movie Disco'.

Dijous 11 de setembre '08. Sala Razzmatazz, BCN. 55 €.

Segon 'round' de Coldplay a Barcelona

La banda britànica més de moda ja és aquí de nou. Després de’enregistrar part del nou àlbum a Barcelona i presentar-lo davant d'un reduït número de públic el passat mes de juny a l’Espai Movistar, Coldplay torna a la capital catalana per delectar les oïdes d'aquells que no van poder accedir al primer concert que va servir de presentació del treball 'Viva la vida and death and all his friends'. Un LP amb un so més distorsionat i força més guitarres que els anteriors treballs de Coldplay.

La gira, que va arrancar al passat 16 de juny a Londres, recorrerà Europa, Amèrica del Nord, Japó i Austràlia en companyia d'activistes d'Intermón Oxfam. Això es deu a que, segons una enquesta realitzada al Regne Unit, els joves d'aquest país van conèixer les campanyes de l'organització humanitària gràcies al suport rebut per part dels membres de Coldplay des del 2002 i ara volen estendre aquest fenomen a la resta del món.

A l'anterior visita, Chris Martin i els seus companys van embogir els fans i van defensar el seu territori amb un repertori en el qual es van anar combinant temes del nou disc i d'altres d'anteriors treballs. Tres mesos després, amb les entrades exhaurides, esperen tornar a repetir gesta i desfermar l'eufòria al Palau Sant Jordi oferint una gran producció visual, de so, d'escenari i, sobretot, de grans cançons. Un concert prometedor i revolucionari.

Coldplay. Dissabte 6 de setembre’08. Palau Sant Jordi, BCN. 21:30 h. Entrades exhaurides

Cut Copy, colpidors amb el segon disc

Aquest està sent un any molt notable per a la música electrònica, tot i que molts continuïn vaticinant la mort del gènere o el seu estancament. Un d'aquells grups que ha donat un pas endavant per tal de demostrar que aquesta música no és morta és el trio australià Cut Copy. Una formació que arriba directe des de les antípodes i que ha estat passejant per algun festival del territori espanyol el seu dancepop.

L’estil de Cut Copy recorda molt als New Order dels darrers anys dels 80’. Després d'un disc debut fluix, res feia pensar que quatre anys més tard els tres de Melbourne presentarien un àlbum, 'In ghost colours', que irradia aires de new wave com pocs ho faran ja durant el que queda d’any.

Aquest nou disc dels australians, un àlbum que evoca simultàniament les llums de colors de les discoteques però també racons més foscos, és totalment destinat a les pistes de ball. És com un homenatge als sons dels 80’, en el que també estan presents altres estils d’aquella època com el rock i el punk. De moment només han tret un single, 'Lights & music', d’aquest petita joia amb la que no passaran a la història però amb la que ja han donat la campanada.

Fa cosa d'un mes, abans de presentar-se davant del públic del festival Ola!, van oferir una sessió com a dj's al Pop Bar de la Razzmatazz. El proper divendres 5 de setembre tornen, però en aquesta ocasió ho faran per presentar el nou treball, i esperem que, tot i la brevetat del concert, recuperin algun tema de l’anterior. Un concert no apte per als que no els agrada ballar.

El Weekend Dance consolida el seu esperit 'rave'

Svan Bath, 2 many dj's, Digitalism, Massive Attack o Vitalic van obrir l'any passat una exitosa, eficaç i potent primera edició d'un festival que neixia amb la intenció d'apropar al públic l'esperit rave. Estem parlant del Weekend Dance, que torna a la càrrega amb un cartell idoni per assentar-se dins del panorama dels fetivals estiuencs de Barcelona i Madrid. Una artilleria electrònica en la que es presentaran les propostes més suggeridores de l’electrònica actual.

El primer assalt tindrà lloc a Madrid, el proper divendres dia 12, a l'auditori Juan Carlos I, mentre al públic barceloní li tocarà esperar un dia més per veure al Parc del Fòrum a un cartell d'excepció format per The Prodigy, Fatboy Slim, Robyn, Isis i Groove Armada. Una fórmula que va començar a posar-se en marxa al Summercase i que s'està estenent a altres festivals.

Amb un cartell més reduït, ja que l'any passat van formar part de l’esdeveniment tretze grups i aquest any s'ha reduït a cinc, el festival intentarà repetir la gesta de l'any passat i coronar-se com un festival potent i sofisticat capaç d'agitar a les masses. Fa uns mesos que les entrades es van posar a la venda i actualment es poden trobar al preu de 55 €. Uns diners bé invertits si tenim en compte el següent cartell:

- The Prodigy: pioners del moviment rave de principis del 90, la banda britànica ha anat evolucionant amb el pas del temps, sense parar de sorprendre a cada disc que ha tret al mercat. Un regal per als melòmans nostàlgics que tenen ganes de tornar a viure el passat.

- Fatboy Slim: mescla d'àcid, funk, hip-hop, reggae, jungle, electro i techno de la mà del gran productor de big beat dels últims temps. A falta de material nou, el show serà una auto-antologia tal i com va pasar el passat mes de maig a l'Espai Movistar.

- Groove Armada: alegres i hedonistes, aquesta parella és tota una institució de les pistes de ball. La seva faceta de dj's els ha portat a buscar durant la seva trajectòria els beats més ballables i els loops més vertiginosos. Una fusió de techno, house, funky, ska i pop-rock apta per a ballar i per a ser escoltada, esdevenint així el millor antídot contra l'avorriment.

- Robyn: després que la multinacional en la que editava els seus discs es negués a publicar un tema en homenatge a Madonna, la sueca va decidir crear el seu segell propi. Els seu pop ballable ha rebentat les llistes de vendes i serà la propera telonera de la gira europea de Madonna. Una recompensa als seus anys de treball.

- Isis: una de les primeres dones pioneres dins la música electrònica i el clubbing als Països Baixos. Amb un estil brillant i gens convencional, la jove i atractiva holandesa presenta un set que es pot definir com una refrescant aventura per a la música més actual del moment. Un nom imprescindible a l'edició d'enguany.

Dissabte 13 d'agost '08. Parc del Fòrum, BCN. 55 €.

Ewan Pearson, qualitat assegurada

Més conegut per les seves remescles que per les seves produccions pròpies, el britànic Ewan Pearson segueix pujant com l'escuma dins del panorama musical. El mateix dj que s'amaga rere pseudònims com ‘Maas’, ‘World of Apples’ i ‘Partial Arts’ oferirà una sessió carregada de house atractiu a la sala The Loft del Razzmatazz el dissabte 30 d’agost. Qui hagi viscut en primera persona alguna de les sessions podrà assegurar la facilitat amb la que l'artista manté el posls durant tota la nit sense que aquest decaigui.

Instal·lat a Berlin, Pearson passa per un excel·lent moment. A més de passejar-se pels festivals d'estiu, acaba de publicar, sota el pseudònim ‘Partial Art’, el llarga duració 'Telescope' i durant aquest setembre veurà la llum l'àlbum 'Piece Work', una compilació dels millors remixes del britànic. La seva indiscutible i sorprenent capacitat per a convertir en or tot el que toca l’ha dut a ser cridat per artistes i grups de la talla de Depeche Mode, Goldfrapp, Chemichal Brothers, Franz Ferdinand o Ladytron.

Un artista que posseeix un màster en filosofia i que 10 anys després d'haver saltat a la fama –sobretot amb ‘Latitudes’ (98), a mig camí entre el pop i el techno detroitià- segueix sent un imprescindible de l'escena electrònica de les pistes de ball d’arreu.

Dissabte 30 d'agost '08. Razzmatazz, Sala The Loft, BCN. A partir de l'1:00 h. 12/15€

Figueres sóna acústic

Vivint en una època en la que cada any proliferen més festivals de música i en la que el peix gran es menja el petit, l’única manera de sobreviure és desmarcar-se de les modes passatgeres. A Figueres fa sis anys que van provar la fórmula de crear un festival en el que únicament té cabuda el format acústic, sense cables, fugint així de la idea d'esdevenir un simple lloc d'exhibició més i de les tendències del mercat. Enguany, del 27 al 31 d'agost es celebrarà la setena edició amb un planter on predominen artistes catalans de la talla de Kiko Veneno, Shuarma, Joan Miquel Oliver (Antònia Font) o Marc Parrot.

Artistes emergents i consagrats es donaran cita en els sis escenaris que estaran col·locats a l'entorn del Museu Dalí, com La Plaça de l’Ajuntament, la de l'Església o els Jardins del Consell Comarcal. En total seran més de 30 grups els que actuaran en un format 'unplugged' totalment gratuït. A més, el dissabte 30 d’agost es celebraran tres semifinals del concurs de maquetes Sona9.

El tret de sortida del festival anirà a càrrec de Manu Guix, conegut per tothom per haver format part de l’elenc de professors d’OT, i de Roger Benet. Per al dijous s'esperen també altres dues actuacions, les de De Calaix i Hotel Cochambre. En quant al divendres i el dissabte, aquest dos dies presenten el major nombre d'actuacions i de reclams del cartell. El divendres 29 d’agost estaran presents Toti Soler, Facto Delafé y las Flores Azules, l'única excepció electrònica, o el mallorquí Joan Miquel Oliver (compositor dels mallorquins Antònia Font), mentre que dissabte 30 d’agost els ulls del públic es fixaran en Marlango (de l’actriu Leonor Watling, a la imatge), Quico Pi de la Serra, Mishima, Jaume Arnella o Albert Fibla, d’entre altres. Per acabar, Pol i Refugi (de Joan Roig d’Els Pets) tancaran un festival caracteritzat sobretot per la varietat d'estils que van des del pop a la cançó d'autor, el folk, el flamenc o la rumba.

L'edició d'enguany del Festival Acústica espera superar la xifra dels 25.000 assistents de l'any passat. Un festival pel que en anteriors edicions han passat cares tan conegudes pel públic com Raimundo Amador, La Cabra Mecánica, Pastora, Pablo Carbonell o Jaume Sisa.


Festival Acústica de Figueres. Del 27 al 31 d’agost’08. Gratuït

Innocent, cool i nou

Així va definir David Lynch a Au Revoir Simone en una entrevista. I així podríem definir també el concert que van donar a Barcelona les tres components de Brooklyn. Va ser difícil no deixar-se atrapar per la calidesa que van evocar les tres belles i innocents components de Au Revoir Simone. Calidesa que amagava un ambient i una música freda. Amb la dolçor que desprenien, van crear un univers de melodies pop, amb tres teclats com a eix central, a la cova del Sidecar. A mida que anaven desgranant el seu últim disc, ‘The birf of music’, i presentant temes nous anaven regalant als presents tímides frases en castellà amb un somriure picaresc. Van gaudir amb Night Magestic, Sad Song i A Violent Yet Flammable World, però els dos grans moments de l’actuació van ser les interpretacions de Stay Golden i Fallen Snow. D’aquesta manera Au Revoir Simone van demostrar que a les melodies dolces, veus naïves i 'sintes' electrònics també li poden posar el seu toc, i no ser una imitació de The Postal Service. Son molt més del que alguns diuen.

Isan, electrònica delicada

Directes des del Regne Unit arriben ISAN (Integrated Services Analog Network), o el que és el mateix, Antony Ryan i Robin Saville, dos joves que practiquen una electrònica contemporània, melòdica i plàcida. No es pot dir que aquests nois facin cançons, però freguen aquest concepte amb un estil tendre, ple d'emocions i de grans espais sonors. Han deixat de costat el flirteig amb les guitarres i el so analògic que va marcar l'àlbum, 'Meet Next Life', per reprendre el rumb dels sons vintage a l'últim treball, 'Plans Drawn in Pencil'.

El duet britànic edita música des de l'any 1996 i sempre separats, ja que un d'ells viu al Regne Unit i l'altre a Dinamarca. Però això no suposa cap problema, perquè de tota la vida s'han comunicat via correu o Internet. El proper 23 d'agost es tornaran a veure les cares a la sala Apolo de Barcelona per convidar-nos a perdre'ns entre les seves melodies càlides i amables.

Com a curiositat, la seva col·lecció de gats de la sort. Uns gats japonesos, els Maneki Neko, que s'han convertit en una de les senyes d'identitat dels britànics. Esperem que, mentre continuïn editant música i girant, aquest gats els acompanyin.

Sala Apolo, BCN. Dissabte 23 d'agost '08. 8/10€.21:00h.

Ratatat, desafiant el so novaiorquès

Mike Stroud i Evan Mast son dos joves de Brooklyn que l’any 2001 van donar vida a un projecte amb què volien experimentar noves melodies sense tenir un predecessor de recolzament. A base de guitarres foses amb els ritmes més robòtics i melodies surrealistes, els dos joves es van proposar desafiar el so electrònic que es feia a l'altra banda de l'Atlàntic. El resultat, tres discos i el respecte per part tant de crítica com de públic.

Fa dos anys va sortir a la llum el segon treball del duet, 'Classics', que els va col·locar definitivament al mapa de l'electrònica. A principis de juliol van treure el tercer àlbum, 'LP3', i d’ell ja han sortit grans temes amb la marca de la casa com ‘Falcon Jab’, ‘Shilledr’ o ‘Mirando’. Un disc ple de temes un tant marcians i compactes. A més, l’èxit d’aquests dos nois ve precedit també per haver compartit gires amb bandes de gran calibre com Daft Punk, Franz Ferdinand, Mogwai, Tortoise o !!!, entre d'altres.

Aprofitant el seu pas pel Festival Ola, el proper dijous 14 d'agost oferiran un concert a la sala Razzmatazz. El duet novaiorquès exhibirà durant la sessió de clubs la seva forma personal de fer música electrònica amb tocs pop, hip hop i metal. Una banda misteriosa i genial del panorama electrònic més que recomanable per anar a veure.

Ratatat. Dijous 14 d'agost '08. Sala Razzmatazz, BCN. 15€. Sessió de club

Entrevista amb Eñaut Elorrieta, cantant del grup basc 'Ken Zazpi' “Vamos súper a gusto a Catalunya”

Allá donde van triunfan. El grupo de pop-rock en euskera Ken Zazpi acaba de sacar al mercado su cuarto disco, ‘Argiak’ (luces), cargado de letras intimistas que pretenden arrojar luz en este mundo lleno de sombras. Ha sido grabado en Los Ángeles por el productor Rafa Sardina, productor de Stevie Wonder o Macy Gray entre otros. El cantante de Ken Zazpi, Eñaut Elorrieta, nos cuenta los entresijos de la banda, que incluso han grabado en català. 


En primer lugar, enhorabuena por el éxito que cosecháis...
Sí, la verdad es que nos encontramos en un buen momento, tanto el grupo como la aceptación de la gente del nuevo disco. Siempre que haces un gran esfuerzo trabajando no siempre obtienes resultados, pero esta vez que estamos de enhorabuena hay que saber disfrutarlo también. 

¿Qué pensáis cuando dicen que sois uno de los referentes del panorama pop-rock euskaldun? 
Son etiquetas. Nosotros le damos más valor a la respuesta de la gente en nuestros conciertos, la comunicación que se establece en nosotros y el público. El resto...un día te pueden decir una cosa y al día siguiente otra, así que sólo me creo que lo que veo. Lo que nos ayuda a seguir adelante es la motivación que nos entra con cada disco.


Una curiosidad, ¿de dónde sale el nombre del grupo?
Zazpi significa siete en euskera, y para nosotros este número es especial, tiene algo de brujería. Euskadi también está formada por siete provincias, empezamos a tocar en julio, empezamos siete amigos... Este número sugería muchas cosas. 


Las letras del nuevo disco hablan de esperanza y de ilusión, ¿es más fácil que hablar de tristeza y dolor?
Realmente ha sido un esfuerzo. Cuando componemos sentimos un compromiso con nuestro entorno, nuestro pueblo y nuestra cultura, y la situación que vivimos tampoco es para echar cuestes. En el disco hemos intentado transmitir la luz mediante el sonido en estos tiempos que quizás corren más nubes.


Os habéis arriesgado a grabar en catalán, ¿cómo surgió?
Es como un guiño de respeto a la cultura y a la lengua catalana. Teníamos amigos comunes en Catalunya y siempre hemos sentido cierta solidaridad con el pueblo catalán. 

Y conciertos por Catalunya...
Desde Catalunya se nos han brindado unas oportunidades increíbles. Tocamos en el Camp Nou, en Girona, Lleida... La gente no te conoce, empiezas de cero, y te crea unas buenas sensaciones. Vamos súper a gusto.

Hablamos un poco de vuestras influencias...
Tenemos dos ejes fundamentales, la música anglosajona y la música tradicional vasca.


¿Qué proyectos tenéis en mente?
En principio tocar en directo por Euskal Herria y por Catalunya. Este año además se celebra el 70 aniversario del Bombardeo de Gernika, y hemos intentado reflejar en una canción del disco el dolor que supuso aquello. Queremos hacer algo especial un pequeño homenaje a todos aquellos que murieron en Gernika. Además, para poder entender el presente hay que recordar el pasado.